Quan a la ciutat d’Olot, en el marc de “L’artista del mes” organitzat pels Amics d’Olot amb la col·laboració del Museu Comarcal de la Garrotxa i la Fundació la Caixa, ens conviden a participar per a produir una instal·lació artística, estem motivats per a formar part del cercle de les arts des de la nostra disciplina i produïm una maqueta conceptual de la ciutat, la ciutat imaginària, on aquesta ve travessada per natura sota l’eslògan de que “la ciutat imaginària és aquella que comença allà a on continua el paisatge”.

En el RCR Summer Workshop de Paisatge i Arquitectura es planteja aquest exercici per a donar llum al tema controvertit, espinós i sempre “sense sortida” del museu d’arquitectura (en aquest cas d’arquitectura catalana). Perquè ja sabem que l’arquitectura no és fotografia, l’arquitectura és espai viscut. Es proposa donar vida a les incomptables “sales” del museu d’arquitectura catalana en una xarxa territorial estructurada en diferents capes (situació, època, temàtica…) que les identifiqui i assenyali i que siguin presentades de manera homogènia, des dels propis espais arquitectònics i amb el suport de la xarxa de seus i subseus col·legials, tot gaudint i excel·lint els recursos de què disposen.

Construir una casa, amb les pròpies mans, per a tornar a tenir sostre després d’un terratrèmol, en un clima calorós i humit.
Una peça central amb ventilació creuada on espai exterior i interior estiguin en continuïtat i que l’imprescindible dipòsit d’aigua creï la porxada. A ambdós costats les estances de dos dormitoris, un bany i una cuina completen la protecció i donen el servei a l’espai de la vida.