Programa obert 2025
Tema 2025 ATMOSFERES
Les atmosferes són una de les dimensions més subjectives i emocionals d’un espai. Sorgeixen de la interacció complexa entre elements físics, com la llum, els materials, els colors i les formes, i factors immaterials, com ara les emocions, els records i els sentits. Encara que no es poden quantificar ni delimitar, l’intangible exerceix un impacte transformador: defineix l’essència de les coses més enllà de la seva aparença física i connecta les persones amb quelcom profund i significativa.
Crear atmosferes es pot convertir en un acte conscient, quan s’utilitzen elements tangibles per influir en allò intangible. És un joc entre el que és material i el que és immaterial, gairebé com un procés d’alquímia, on les transmutacions de la matèria tenen el poder de transcendir allò conscient i assolir les dimensions de l’inconscient.
Llum i ombra, materialitat i textura, proporcions, profunditat, so i acústica, color i olor conformen la paleta que defineix l’atmosfera d’un espai i en determina la seva intensitat emocional. Comprendre allò intangible implica observar, sentir i interpretar allò que no s’explicita però és on hi habiten la subjectivitat i la transcendència.
En projectar, referir-se a “sentir el lloc” significa comprendre més enllà de les paraules i percebre més enllà del pensament. És una crida a crear obres connectades espiritualment i emocional amb el caràcter únic de cada lloc, i oferir respostes que transmetin ànima, aquell intangible que anomenem atmosfera.
Cicle de conferències RCR TALKS
El cicle de tres conferències anirà a càrrec dels cineastes i artistes visuals Ila Bêka i Louise Lemoine, el treball dels quals se situa en la intersecció entre les arts visuals, el cinema de no-ficció i l’arquitectura; l’arquitecte català Xevi Bayona, director artístic del Festival del Foc i de la Llum, Lluèrnia d’Olot, i fundador de Bayona Studio, un espai dedicat a l’experimentació i la recerca interdisciplinària en arquitectura, urbanisme, art, paisatge i instal·lacions efímeres i lumíniques; i l’arquitecta japonesa Kazuyo Sejima, guanyadora de més de quinze premis i reconeixements, entre els quals destaca el Premi Pritzker 2010, que va compartir amb el seu soci a SANAA, l’arquitecte Ryue Nishizawa.
MATÈRIA BOSC VII
Matèria Bosc VII i les atmosferes
Els boscos són molt més que arbres; són sistemes complexos plens d’interrelacions, històries i sensacions, i les atmosferes són una de les dimensions més subjectives i emocionals d’un espai. Sorgeixen de la interacció complexa entre elements físics, com la llum, els materials, els colors i les formes, i factors immaterials, com les emocions, els records i els sentits. Tot i que no es poden quantificar ni delimitar, allò intangible exerceix un impacte transformador: defineix l’essència de les coses més enllà de la seva aparença física i connecta les persones amb alguna cosa profunda i significativa.
Matèria Bosc és un projecte de RCR Bunka Fundació i LABEA – Laboratori d’art, ciència i natura, nascut el 2019 i inspirat en la vinculació íntima de l’obra de RCR Arquitectes amb els arbres com a matèria primera per a la construcció d’espais de vida.
El cicle audiovisual obre les conferències del Programa Obert i celebra la força poètica dels arbres.
Amb la curadoria de Lívia Diniz i la resta de l’equip de LABEA, el cicle ha presentat més de 50 obres d’artistes de tot el món en diferents contextos i festivals, com Arbola Fest (Navarra), Eima Festival (Mallorca), La Pinochera (Canàries) i Be Festival (Regne Unit), així com a través dels canals de l’Institut Cervantes.
LABEA – Laboratori d’art, ciència i natura és una plataforma que promou el diàleg entre disciplines artístiques, científiques i mediambientals per generar noves formes d’entendre i relacionar-nos amb el nostre entorn natural.
Convocatòria internacional de creacions audiovisuals MATÈRIA BOSC VII
Matèria Bosc VII celebra la força poètica dels arbres amb una nova convocatòria internacional de creacions audiovisuals, buscant mirades originals sobre els boscos i els ecosistemes forestals. Els boscos són sistemes complexos on el tangible i l’intangible s’entrellacen. Més enllà de la seva aparença física, la seva atmosfera evoca emocions, records i sensacions, generant una connexió profunda amb qui els habita.
La iniciativa convida creadors d’arreu del món a presentar obres d’1 a 10 minuts que explorin l’atmosfera del bosc des de diverses perspectives i formats (videodansa, videoart, videoperformance, ficció, experimental, documental, animació, etc.). Les obres han de tractar la temàtica matèria bosc i no haver participat en edicions anteriors.
Les tres peces seleccionades seran guardonades amb premis que sumen un total de 1.000€, i es projectaran a Matèria Bosc VII dins del RCR Programa Obert 2025, del 8 al 15 de juliol a Olot (Catalunya).
- Termini d’inscripció: fins al 15 d’abril
- Comunicació a seleccionats: 7 de maig
Guanyadors
- Carmen Isasi (Espanya) amb Transmutacions
- Pedro Pedrosa (Brasil) amb Fullaraca
- Verónica Vicente (Espanya) amb El llibre secret dels arbres
Dimarts, 8 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · Transmutacions (2025) · Carmen Isasi, Espanya · 5’44”
Transmutacions és una obra que explora la fusió entre la natura i l’abstracció a través del ritme i la imatge en moviment. Combinant dibuixos abstractes amb fragments d’arbres en un diàleg visual fluid, l’obra juga amb l’ambigüitat entre allò figuratiu i allò abstracte. La imatge esdevé matèria viva, on l’orgànic i el gestual s’entrellacen com arrels. El so dinamitza el pols vital que guia la transformació de les imatges, generant un joc kinestèsic on la vibració sonora i la metamorfosi visual s’entrellacen en una dansa hipnòtica. L’obra desdibuixa els límits entre allò natural i allò creat, entre allò estàtic i allò enèrgic, entre allò recognoscible i allò desconegut.
Carmen Isasi (Bilbao, Espanya, 1958) és una artista multidisciplinària que incorpora nous mitjans i llenguatges a la seva obra a mesura que els projectes i les peces ho reclamen. Llicenciada en Belles Arts per la UPV i màster en Estètica i Teoria de les Arts per la UAM, el seu treball abasta el dibuix, el llibre d’artista, la fotografia, el fotogravat, el vídeo, les instal·lacions, la música electrònica i la realitat virtual. Entre els seus últims projectes destaquen Deshabitades, que aborda el conflicte migratori, i Vestigis, que al·ludeix a una natura fragmentada i cosificada. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives, i ha participat en mostres i festivals nacionals i internacionals. Actualment viu i treballa a Madrid.
Dimarts, 8 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
CINEMA · El poder emocional de l’espai · Ila Bêka i Louise Lemoine · Bêka & Lemoine
Presentats per Joan Burdeus Soler, filòsof, periodista i guionista especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i pensament filosòfic
Aquesta conferència compta amb el suport de Perelada Vins i Caves
Com afecta l’espai el nostre estat físic, psicològic i emocional? Els artistes i cineastes Bêka & Lemoine fa 20 anys que exploren aquesta qüestió a través de les seves pel·lícules, recopilant nombroses històries íntimes, cadascuna de les quals revela les forces intuïtives i irracionals que intervenen en la nostra relació amb l’espai.
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar com a arquitecte a la Università Iuav di Venezia i a l’École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va estudiar amb figures destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan, que van influir en la seva trajectòria.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals a la Universitat de la Sorbona, desenvolupant un estil narratiu singular que combina tècniques documentals i narratives.
Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen a la intersecció de les arts visuals, el cinema de no-ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per explorar com les persones experimenten, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en destacats festivals de cinema i museus d’art i arquitectura. L’any 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la col·lecció permanent. Les seves obres també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran importància, com el MAXXI—The National Museum of 21st Century Arts (Roma, Itàlia), el CNAP—Centre National des Arts Plastiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre d’altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre les quals destaquen Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tokyo Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Harvard Graduate School of Design (GSD), la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, l’Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i l’Architectural Association School de Londres (Regne Unit).
L’any 2023, van publicar The Emotional Power of Space (ed. B&P), una obra que explora els aspectes emocionals, socials i culturals de l’espai.
Dijous, 10 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · Fullaraca (2024) · Pedro Pedrosa, Brasil · 4’48”
Un viatge visual on les fulles seques d’una fullaraca observen les copes dels arbres vius en moviment. Una trobada entre els patrons visuals que percebem en tancar els ulls i l’organització no lineal de la natura.
Pedro Pedrosa és un artista visual multimèdia brasiler especialitzat en música, audiovisual i teatre. Va dirigir i editar el curtmetratge de videoart Du Grain dans l’Air, guanyador del diploma especial del jurat al Festival de Curtmetratges T-Short. El 2024 va llançar el seu primer disc, Passo o Ponto, que inclou cançons de la seva autoria, i també va ser responsable de la identitat visual del projecte, incloent-hi el disseny de la portada i la direcció dels videoclips. Pedro té un interès especial en la intersecció entre diferents formats i llenguatges artístics, creant obres digitals on combina dibuixos i pintures mitjançant la manipulació digital.
Dijous, 10 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Tempus Fugit. Reflexions sobre l’arquitectura, l’art i el paisatge · Xevi Bayona · Bayona Studio
Presentat per Jordi Moret i Vayreda, delegat de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
Aquesta conferència compta amb el suport de la FUNDACION hna i és beneficiària del programa CONECTA by hna
Un conjunt de preguntes formulades per explorar com pot generar l’arquitectura atmosferes capaces d’evocar emocions, com l’art té el poder d’omplir l’ànima i com el temps es converteix en una eina més per a la reflexió. A través de projectes prototípics, es presenten arquitectures construïdes, prototips erràtics i esbossos intencionats per a la investigació, sempre buscant una bellesa massa sovint oblidada. No hi ha respostes definitives; la incertesa es transforma en oportunitat. Aquest és un treball constant en la recerca d’allò que es llegeix entre línies, del que és subtil i l’eteri, del que la raó per si sola no arriba a explicar. Un viatge a través del temps. Tempus fugit.
Xevi Bayona (Olot, Espanya, 1982) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB-UPC), on també va obtenir un postgrau en Paisatgisme i va fer un màster en Teoria i pràctica del projecte arquitectònic. Des del 2008 és professor a la Universitat Politècnica de Girona i des del 2018 és professor al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.
Bayona Studio és un taller i estudi centrat en l’experimentació i la investigació, que combina diferents disciplines que es complementen: arquitectura, urbanisme, art, paisatge i llum. Entre les obres destaquen la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, entre d’altres.
Des de l’any 2017 col·labora amb Àlex Posada de MID Studio i és el director artístic del Festival Lluèrnia d’Olot des dels seus inicis. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals tres premis FAD, i ha impartit conferències, tallers i realitzat projectes a diverses ciutats europees.
Dimarts, 15 de juliol de 2025 · Matèria Bosc VII · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VII · El llibre secret dels arbres (2023) · Verónica Vicente, Espanya · 3’20”
El llibre secret dels arbres està escrit amb el llenguatge més pur i salvatge. Encara que la seva escriptura és una mena de codi encriptat, tracta sobre la naturalesa identitària, sobre com allò natural és irrepetible i inigualable. L’escorça del bedoll de l’Himàlaia, de caràcter escatós i composta per capes fines, es presenta a la natura com un llibre ocult i íntim. L’instint ens incita a obrir-lo i descobrir en les seves pàgines el llenguatge de les lenticel·les. Aquestes marques, amb funció respiratòria, semblen codis gravats, tan únics com les nostres empremtes digitals, pigues o taques. Com diu John Fowles en el seu assaig L’arbre, “la natura no és un lloc on recrear-se, sinó on ser”.
Verónica Vicente (Tomiño, Espanya, 1988) és artista visual i actual doctoranda en Arts i Educació. Graduada en Belles Arts, ha realitzat màsters en fotografia, museologia i educació artística. Ha rebut premis com el de la Fundació Enaire, el Museu Nacional d’Escultura o la Biennal de Cerveira (Portugal), i beques com la Formarte per residir a París (França) o la REGA de la Ciutat de la Cultura (Espanya). Ha realitzat exposicions individuals en espais com la Fundació RAC (Pontevedra), Espai Alexandra (Santander, PHotoESPAÑA Off), o la galeria La Gran (Madrid). La seva obra s’ha exhibit en centres com el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC), el Reial Jardí Botànic (Madrid) o La Panera (Lleida), i forma part de col·leccions públiques a Espanya, Portugal i França.
Dimarts, 15 de juliol de 2025 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Arquitectura i Medi Ambient · Kazuyo Sejima · Kazuyo Sejima & Associates / SANAA
Presentada per Guim Costa i Calsamiglia, Degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
Aquesta conferència compta amb el suport de Cercle Gespromat i forma part del programa oficial de l’Any Catalunya-Japó, impulsat com una iniciativa conjunta entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Consolat General del Japó a Barcelona.
Kazuyo Sejima afirma: “Sempre m’ha interessat crear un lloc que reuneixi les persones, com en un parc.” Aquest concepte encapsula el seu enfocament arquitectònic, dedicat a crear atmosferes que afavoreixin la convivència, la llibertat i el respecte mutu. Explica que un parc és un espai que valora i respecta la diversitat, permetent una varietat d’experiències, combinant independència amb col·lectivitat i mantenint una fluïdesa contínua entre activitats. En els seus projectes, Sejima tradueix aquesta visió en espais oberts i sensibles, on l’entorn físic enriqueix l’experiència emocional. La seva obra demostra com l’arquitectura pot configurar entorns que, més enllà de la seva forma, connecten profundament amb qui els habita.
Kazuyo Sejima (Mito, Prefectura d’Ibaraki, Japó, 1956) es va graduar en Arquitectura a la Universitat de Dones del Japó. L’any 1981 es va incorporar a l’estudi de Toyo Ito. L’any 1987 va establir el seu propi despatx a Tòquio, Kazuyo Sejima & Associates, i l’any 1992 va ser nomenada Arquitecta Jove de l’Any per l’Institut d’Arquitectes del Japó. L’any 1995, juntament amb Ryue Nishizawa, va cofundar SANAA (Sejima + Nishizawa & Associates), una firma reconeguda internacionalment pels seus dissenys innovadors i influents. Entre els seus projectes més destacats hi ha el Centre d’Aprenentatge Rolex a Lausana (Suïssa), el Pavelló de Vidre del Museu d’Art de Toledo a Ohio (EUA), el Nou Museu d’Art Contemporani de Nova York, el Pavelló Serpentine a Londres, l’Edifici Christian Dior a Omotesando (Tòquio) i el Museu d’Art Contemporani del Segle XXI a Kanazawa, guardonat amb el Lleó d’Or el 2004 com a obra més significativa de la IX Exposició Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia. El seu treball ha estat àmpliament exhibit als Estats Units i a Europa.
Al llarg de les seves carreres, Sejima i Nishizawa han rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen la Medalla Memorial Arnold Brunner de l’Acadèmia Nord-americana d’Arts i Lletres (2002), el Premi de Disseny de l’Institut d’Arquitectura del Japó (2006), el Kunstpreis Berlin de l’Acadèmia d’Arts de Berlín (2007) i el prestigiós Premi Pritzker d’Arquitectura (2010). L’any 2025, Sejima va ser distingida amb el Premi Charlotte Perriand a França.
A més de la seva pràctica arquitectònica, Sejima, ha impartit classes en institucions de prestigi com la Universitat de Princeton, l’Escola Politècnica Federal de Lausana, la Universitat Politècnica de Milà, la Universitat d’Art de Tama, la Universitat Nacional de Yokohama i la Universitat de Keio. Des de l’any 2022, és directora del Museu Metropolità d’Art Teien de Tòquio.
