Programa obert 2024
Tema 2024 COMPARTIR
Compartir és un concepte relacionat amb valors com ara la generositat, la solidaritat, l’empatia i el respecte. Implica trencar amb l’egoisme i reconèixer el valor dels altres. És una forma de viure i de relacionar-se amb els altres, basada en donar i rebre com a forma d’enriquir-se i de contribuir al bé comú.
D’aquesta noció en neix la creativitat compartida que remet a processos relacionals en tots els sentits. La integració de diferents camps del coneixement permet abordar problemes complexos des de l’interdisciplinari amb una visió holística de tot procés creatiu. Els projectes són el resultat d’un diàleg creatiu, a la manera del jazz, en què es canvia el “jo” pel “nosaltres”.
El treball en equip és capaç de generar solucions innovadores i de valor que implica la participació, l’intercanvi d’idees, la cooperació i l’aprenentatge mutu entre els membres del grup.
Compartir permet aprofitar les fortaleses, els coneixements i les experiències de cada integrant de l’equip, fomenta el pensament crític, la flexibilitat, l’originalitat i la divergència, estimula la motivació, el compromís, la confiança i la satisfacció personal i grupal, facilita l’adaptació al canvi, la resolució de conflictes i la millora contínua, i genera projectes, productes o serveis de més qualitat, competitivitat i rellevància social.
Cicle de conferències RCR TALKS
El cicle de cinc conferències està a càrrec dels fotògrafs María Bleda i José María Rosa, Premi Nacional de Fotografia 2008; l’arquitecte balear Carles Oliver Barceló, que va dirigir el projecte d’adaptació al canvi climàtic “Life Reusing Posidonia” a Formentera, el qual va rebre el premi LIFE 2021 al millor projecte de medi ambient per la Comissió Europea; Cristina Gamboa de Lacol, la cooperativa d’arquitectes a Barcelona que treballa per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per la transició ecosocial; l’artista multimèdia en residència Michail Rybakov amb l’investigador especialitzat en física computacional i sistemes complexos Hygor Melo de Sony Computer Science Laboratories de Roma (Sony CSL) amb una conferència en diàleg sota el paraigua del projecte europeu S+T+ARTS Air: Artistic Innovation for European Resilience; i Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal de l’estudi d’arquitectura francès Lacaton Vassal i Premi Pritzker 2021.
MATÈRIA BOSC VI
Matèria Bosc és una selecció de videocreacions que celebren la força poètica dels arbres. La seva 6ª edició, presenta cinc obres de videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert. És un projecte de LABEA – Laboratorio de arte, ciencia y naturaleza, realitzat en col·laboració amb la Fundació Bunka i comissariat per Isabel Ferreira.
Isabel Ferreira és comissària i gestora cultural. Actualment és directora artística de LABEA, i d’Arbola, el festival que celebra la cultura dels arbres. És graduada en Història de l’Art, màster en Cultura Visual i experta universitària en Cultura i Territori. Més informació a la seva pàgina web.
Cicle de video-creacions MATÈRIA BOSC VI
“Comencem a produir bosc com a subjectivitat, com una poètica de vida.”
Ailton Krenak
Matèria Bosc celebra la sisena edició el 2024 amb un programa de cinc videocreacions que celebren la força poètica dels arbres.
Són obres de curta durada de videodansa, videoperformance i videoart que, com en edicions anteriors, obren les conferències del Programa Obert de la Fundació RCR Bunka.
Matèria Bosc és un programa de LABEA – Laboratori d’art, ciència i natura realitzat en col·laboració amb la Fundació RCR Bunka. Comissariat per Isabel Ferreira, gestora cultural, actualment és directora artística de LABEA, i d’Arbola, el festival que celebra la cultura dels arbres. És graduada en Història de l’Art, màster en Cultura Visual i experta universitària en Cultura i Territori.
Dimarts, 2 de juliol de 2024 · Matèria Bosc VI · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VI · Me as nature (2023) · Johanna Reich, Alemanya · 01:27min
La video performance “Me as nature” mostra l’artista dempeus davant del paisatge muntanyós, al cim. La seva silueta també conté una visió de la natura, a les mans oneja una bandera que sembla estar feta d’aigua brillant.
Durant segles, l’ésser humà ha intentat dominar la natura a través de la tecnologia, separant-se així d’ella. No obstant això, gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial, ens estem adonant que ens hem de plantejar de nou la pregunta de com ens veiem.
Dimarts, 2 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
FOTOGRAFIA · Bleda i Rosa. Llocs Comuns · María Bleda i José María Rosa · Bleda y Rosa
Presentats per Ricard Planas, crític d’art, editor i gestor cultural
Aquesta conferència té el suport de Perelada Vins i Caves.
Sempre hem entès el territori com un bé comú, dipositari de la memòria individual i col·lectiva. A través de les nostres fotografies intentem fer aflorar els diferents estrats acumulats pel pas del temps i ressaltar així el complex encreuament de cultures i temps que conformen els llocs que habitem.
María Bleda (Castelló, Espanya, 1969) i José María Rosa (Albacete, Espanya, 1970) treballen de manera conjunta des de fa tres dècades, explorant, a través d’una rigorosa i profunda investigació, l’enllaç existent entre imatge, lloc i memòria. Camps de futbol, Camps de batalla, Origen o Promptuari són algunes de les sèries fotogràfiques més rellevants en la seva trajectòria. Amb elles han anat desenvolupat un llenguatge propi, entre allò visual i allò textual, que els permet tornar una vegada i una altra sobre un dels seus focus d’interès més importants: la representació del territori. El 2008 van ser guardonats amb el Premi Nacional de Fotografia.
Dijous, 4 de juliol de 2024 · Matèria Bosc VI · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VI · La flecha y la salvia (2021) · Anna Dantes y Ailton Krenak, Brasil · 08:22min
“La Flecha y la salvia” parla sobre les plantes mestres que obren la realitat còsmica de la vida, el seu poder de visió i curació. És el 4t lliurament de la sèrie de set capítols “Flecha Salvaje” narrades pel filòsof brasiler Ailton Krenak i produïdes per Selvagem cicle d’estudis sobre la vida amb l’assessoria de Huni Kuin Dua Buse i Cristine Takuá.
Participen en el “compostatge d’imatges” els artistes Alexandre Vogler, Camilla Coutinho, Gerald McDermott, Josies Manà Kaxinawa, Tadeu Siã Kaxinawa, Rember Yahuarcani, Maria Klabin, Taua Klonowski, Chonon Bensho, Lastenia Canayo, Karl Blosuk Soria (Shimpuarte), Jeffrey Ventrella, Sérgio Bernardes Filho, Elisa Mendes, Tatulí Macário Kaxinawá Ixã, Edi Yaka i Isaka Huni Kuin i
Thiago Carvalho Wera’i.
Direcció artística, guió i investigació: Anna Dantes. Orientació i narració: Ailton Krenak. Consultoria: Dua Buse i Cristine Takua. Narració: Cris Takua, Dea Trancoso i Mateus Aleluia. Producció: Madeleine Deschamp. Edició: Elisa Mendes. Animacions: Livia Llama. Banda sonora: Lucas Santatana i Gil Monte. Assistents de producció: Victòria Moawad i Laís Furtado. Suport especial: Domitille Camus
i de l’IPÊ – Institut d’Investigacions Ecològiques.
Dijous, 4 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · La recerca col·lectiva d’un nou model productiu · Carles Oliver Barceló
Presentat per Jordi Moret i Vayreda, delegat de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Segons la ONU, les polítiques implementades actualment no condueixen a frenar el canvi climàtic i els seus efectes derivats, com les ones de calor extremes, la sequera, o la pujada del nivell del mar. Revertir aquesta situació requereix un canvi dels models de producció i consum en tots els àmbits. I aquest esforç haurà de ser necessàriament col·lectiu.
En el camp de l’arquitectura, a les Illes Balears s’han desenvolupat una sèrie d’exemples que configuren un possible model productiu que té en compte i redueix les externalitats que genera. La suma d’aquestes propostes constitueixen un llenguatge que no està basat en una qüestió d’estil ni de forma, sinó en la incorporació de prioritats ambientals i socials, on la recuperació del patrimoni cultural esdevé eina tant per donar compliment als objectius de descarbonització, com per recuperar la noció de ciutat com a suma d’intervencions anònimes i silencioses, on l’autosuficiència en els processos constructius difumina el límit entre l’espai productiu de la vila i l’espai productiu de fora vila.
Carles Biel Oliver Barceló (Felanitx, Illes Balears, 1979) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB – UPC) i mestre d’obres per necessitat professional. Durant els seus estudis, va rebre beques per estudiar a UC Los Angeles, TU Delft i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM – UPM). Del 2007 al 2009, va compartir estudi amb Francisco Cifuentes, de qui va aprendre a projectar des de la construcció. Des del 2009, és membre de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), on va dirigir el projecte d’adaptació al canvi climàtic ‘Life Reusing Posidonia’ a Formentera, el qual va rebre el premi LIFE 2021 al millor projecte de medi ambient per la Comissió Europea. Del 2019 a 2023 ha estat responsable del Departament Tècnic de l’IBAVI. Ha estat coautor d’altres projectes pilot d’habitatge com els 5, 8 i 19 habitatges de protecció pública (HPP) a Palma, o 6 HPP a Santa Eugènia, de l’ecobarri UAC2, i d’obres de rehabilitació com Sant Miquel 19, o Can Lliro. Els projectes desenvolupats tant a nivell particular com part de l’equip de l’IBAVI han rebut alguns premis que faciliten la credibilitat per plantejar segons què. Aquesta obra ha estat àmpliament publicada i exposada.
Dimarts, 9 de juliol de 2024 · Matèria Bosc VI · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VI · Forest Floor (2020) · Robbie Synge & Julie Cleves, Regne Unit· 04:45min
Al bosc d’Abernethy, els artistes i amics Julie i Robbie investiguen de manera lúdica solucions col·laboratives davant dels problemes d’accés a la natura a què s’enfronten les persones amb discapacitat física.
Director i editor: Robbie Synge; Performers: Julie Cleves & Robbie Synge; Cambra: Emma Dove; Enregistrament de so: Jonathon Mcloone; Colour: Beth Woodruff; Fotografia: Scott Green; Agraïments especials: Susan Christie. Comissionat per: LUX Scotland and BBC as part of Now & Next.
Dimarts, 9 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Repensar el quotidià · Cristina Gamboa · Lacol Arquitectura cooperativa
Presentada per Guillem Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
Aquesta conferència té el suport de la FUNDACION hna i és beneficiària del programa CONECTA by hna.
La quotidianitat és el lloc del comú, el diari i l’ordinari. En un context de crisi sistèmica (social, ambiental i econòmica) el potencial transformador de les pràctiques quotidianes és el punt de partida per imaginar d’altres formes d’organitzar-se i relacionar-se, de construir i habitar l’arquitectura.
Lacol és una cooperativa d’arquitectes establerta el 2009 al barri de Sants de Barcelona. Treballem per generar infraestructures comunitàries per a la sostenibilitat de la vida, com a eina clau per la transició ecosocial, mitjançant l’arquitectura, el cooperativisme i la participació.
Creiem que la manera de transformar la ciutat és a través de la participació activa de les persones que l’habiten i mitjançant l’acció proactiva. Treballem els interessos relacionats amb la qualitat de vida de totes les persones que comparteixen la ciutat. L’aportació de l’arquitecte es fa dins del moviment urbà com una peça més d’aquest engranatge, ajudant a traduir les inquietuds ciutadanes i a traduir-les en paper, aportant criteris per a la definició d’objectius i estratègies, així com eines per definir i comunicar idees a través del dibuix gràfic…
Fomentem, entre d’altres, el debat i la discussió sobre els usos dels espais i la gestió dels espais urbans, els models de ciutat, la participació i la recuperació del patrimoni.
Dimecres, 10 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VI · Breathing Arquitecture (2024) · Filippo Nassetti, Itàlia · 03:30 min
Aquest vídeo té el suport de la Comissió Europea i és beneficiària del programa S+T+ARTS AIR.
Centrant-se específicament en el sistema respiratori, Breathing Architecture experimenta de manera col·laborativa amb models, simulacions numèriques i tècniques de visualització impulsades per High Performance Computing. En seleccionar i estructurar la informació, la bellesa es fa funcional per permetre interpretar, recordar i connectar.
Artista: Filippo Nassetti. Mentors científics: Beatriz Eguzkitza (BSC), Silvia Ceccacci (BSC), Jerónimo Calderón (BSC), Guillermo Marín (BSC), Uwe Wössner (HLRS), Leyla Kern (HLRS) i Susanne Malheiros (HLRS); Tutors Artístics: Pep Gatell (EPICA), Fco. Javier Iglesias Gracia (EPICA). Innovació artística: Rodolfo Groenewoud van Vliet (IN4ART), Lija Groenewoud van Vliet (IN4ART). Comunicació: Darja Oražem (PINA), Taja Kavčič (PINA)
Dimecres, 10 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA · El cos i la ciutat · Michail Rybakov & Hygor Melo
Presentats per Carme Pigem, fundadora de RCR Arquitectes i assessora del projecte europeu S+T+ARTS Air
Aquest vídeo té el suport de la Comissió Europea i és beneficiària del programa S+T+ARTS AIR.
Conferència en diàleg de l’artista multimèdia en residència Michail Rybakov amb l’investigador especialitzat en física computacional i sistemes complexos Hygor Melo de Sony Computer Science Laboratories de Roma (Sony CSL). Abordaran el concepte d’espai personal i exploraran com les ciutats en què vivim influeixen en la nostra experiència diària de l’espai personal.
S+T+ARTS AIR és un projecte que aprofita el poder de l’art, la ciència i la tecnologia per abordar els reptes urgents als quals s’enfronta la nostra societat.
La Comissió Europea reconeix el paper vital de les indústries culturals i creatives per millorar la competitivitat d’Europa i impulsar la innovació. Integrant art, ciència i tecnologia, podem desbloquejar el potencial transformador del sector cultural, estimulant el pensament crític i oferint noves perspectives sobre el futur de la nostra societat davant els avenços tecnològics i els impactes ambientals.
Michail Rybakov (Leningrad, URSS, 1984) és un artista mediàtic centrat en la interacció del cos i la tecnologia a la vida quotidiana. Ha estudiat art multimèdia a la Universitat Estatal d’Art i Disseny de Karlsruhe, i va ser mentor pel difunt professor Bruno Latour durant els seus dos anys de recerca de postgrau sobre el tema “Estratègies d’arribada a l’espai”.
Hygor Piaget Monteiro Melo és un investigador especialitzat en física computacional i sistemes complexos, centrat en la ciència de les ciutats i el comportament humà col·lectiu. Té un doctorat en Física de la Matèria Condensada per la Universitat Federal de Ceará al Brasil (2016) i actualment és investigador associat al Sony Computer Science Laboratories de Roma. Hygor aprofita les eines de la física i les matemàtiques per desvelar informació sobre la dinàmica urbana i les interaccions humanes.
Dijous, 11 de juliol de 2024 · Matèria Bosc VI · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC VI · Pocas personas lo saben (2024) · Ian Capillé, Portugal · 11:45 min
La relació íntima entre la llum del sol i les fulles dels arbres també és fotogràfica: el color verd es produeix perquè l’espectre verd de la llum es reflecteix de tornada, ja que no s’aprofita en el procés de fotosíntesi de les plantes. Quines històries explica aquesta llum?
Adreça, fotografia i edició: Ian Capillé. Interpretació: Arantxa Ciafrino i So Dias. Música: Ill Memorize Every Line, música original de Breno Góes. Suport de LABEA i Fundació Bunka. Agraïments: Isabel Ferreira, Eduardo Bonito, Adriana Reyes, Catarina Saraiva, Claire Hurley, Ghislaine Estiu, Maitane Azpiroz, Marc Ranieri, Monika Aranda, Joana Costa Santos, i Nina Botkay. Realitzat durant residència artística al Festival Arbola.
Dijous, 11 de juliol de 2024 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · L’espai lliure · Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal · Lacaton & Vassal
Presentats per Llàtzer Moix, periodista cultural i crític d’arquitectura
Aquesta conferència té el suport de Cercle Gespromat.
L’arquitectura és llibertat, generositat, plaer. Els grans espais generen una sensació essencial de fugida i llibertat. Els grans espais faciliten l’apropiació, afavoreixen les relacions dins dels espais, permeten situacions de plaer, per a fomentar les relacions entre les persones i promoure la vida social. Ampliar no vol dir malbaratar. Ampliar no vol dir encarir. Significa inventar espais per a usos i anar
més enllà de les normes i estàndards que redueixen l’espai habitable. Això s’aplica tant als nous projectes com a la transformació d’emplaçaments existents. La transformació, fer amb el que ja existeix, sempre ofereix l’oportunitat de fer més amb menys. Transformar l’existent és generós, econòmic i ecològic”.
Anne Lacaton (Saint-Pardoux-la-Rivière, França, 1955) es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de Bordeus el 1980. Diplomada en Urbanisme a la Universitat de Bordeus el 1984. Professora a l’ETH Zurich des del 2017. Professora convidada a la Escola Tècnica Superior de Madrid (ETSAM-UPM), Master Housing des del 2007; a l’EPFL Lausanne, el 2004, 2006, 2010-11 i 2017; a la Universitat de Florida: Ivan Smith Studio el 2012; a la University of NY-Buffalo: Clarkson Chair el 2013; al Pavillon Neuflize OBC-Palais de Tokyo, París, el 2013 i 2014; a Harvard GSD: Kenzo Tange 2011 & Design Critic 2015; a la Universitat de Sassari a Alghero el 2014 i 2015; a la TU Delft, els semestres 2016-17.
Jean-Philippe Vassal (Casablanca, Marroc, 1954) es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de Bordeus el 1980. Va treballar com a urbanista a Níger (Àfrica Occidental) de 1980 a 1985. Professor a la UDK de Berlín des de 2012. Professor visitant a la TU de Berlín, del 2007 al 2011; a la Peter Behrens School of Architecture de Düsseldorf, el 2005; a l’EPFL Lausanne del 2010 al 2011, al Pavillon Neuflize OBC-Palais de Tokyo, París, el 2013 i 2014; a la Universitat de Sassari a Alghero el 2014 i 2015.
La seva pràctica, Lacaton & Vassal, ha estat guardonada amb el Pritzker Architecture Prize 2021, el Lifetime Achievement Award, Trienal de Lisboa (2016); i la Fundació Mies van der Rohe, Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea (2019) juntament amb Frédéric Druot Architecture i Christophe Hutin Architecture per la transformació de 530 Habitatges al Grand Parc, Bordeus.
