Programa obert 2023
Tema 2023 AIRE
La definició d’aire abraça des d’un conjunt d’elements químics, un concepte, una inspiració, una font de vida i mort fins al seu paper capital com a factor de canvi en les condicions per a l’home, els animals i els paisatges. L’aire és fonamental per a la vida, i és rellevant tant a escala global, per avaluar el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat, com a escala local per dissenyar entorns urbans i rurals sostenibles i resilients. És un indicador d’Objectius de Desenvolupament Sostenible com la bona salut i el benestar, la reducció de les desigualtats, l’acció pel clima i la vida sota l’aigua i la terra. La pandèmia ens ha recordat la seva condició compartida quan ens hem vist obligats a filtrar l’aire amb mascaretes o dispositius mecànics, renovar-lo amb ventilació i estudiar si propaga malalties infeccioses.
Tot i la seva naturalesa invisible, l’aire sempre ha tingut un paper clau en l’arquitectura i l’urbanisme perquè la salut i el benestar físic i psicològic de les persones depenen de les qualitats del medi ambient. La degradació o la millora de l’aire defineix la sostenibilitat de les condicions de vida i és un indicador de la seva qualitat. A l’arquitectura islàmica i mediterrània vernacla, les xemeneies de vent proporcionaven sistemes de refrigeració passius. L’assecat dels pòlders holandesos ha estat impulsat per molins de vent que han esdevingut fites emblemàtiques del paisatge. Unes condicions climàtiques suaus han configurat els espais públics com a llocs per a la cultura i l’economia. I, més recentment, el reverdiment de les ciutats post industrials contribueix a millorar la qualitat de l’aire. El concepte de qualitat de l’aire i la contaminació s’ha traduït en normatives nacionals, en comunitats de detecció que col·laboren localment, i ha generat solucions IoT (Internet of Things) i plataformes de dades.
L’aire s’aplica a diversos camps científics, com ara l’aerodinàmica i la dinàmica de fluids, per al disseny eficient i sostenible del transport i la navegació, la millora dels processos de combustió i la generació d’energies netes o renovables. Leonardo da Vinci, artista a cavall entre l’art i la ciència, ja preconitza l’helicòpter modern a finals de la dècada del 1480 en els seus dibuixos pioners del “cargol aeri”. L’aire és elemental en processos químics com el desgast i l’oxidació de materials i la transmissió de so i informació digital per mitjans sense fil. Les ciències climàtiques i meteorològiques relacionen la física i la química de l’aire amb els models meteorològics i climàtics, el sistema terrestre d’éssers vius, els núvols i els oceans.
L’aire, element únic i volàtil, també vol dir bellesa. L’aire sempre ha estat font d’inspiració en l’art, tot travessant tota mena de mitjans artístics. L’aire es fa visible i corpori als “Raigs de sol” del pintor danès Vilhelm Hammershoi, de 1900. A “El crit” d’Edvard Munch de 1893, pren la forma d’ones sonores que conformen un paisatge que expressa un estat d’ànim. A l’obra de videoart de Bill Viola “Els Màrtirs (Terra, Aire, Foc, Aigua)” del 2014 ho experimentem com una força de la natura només domada per la força interior per resistir-la. Mentre que la fotografia d’Hisao Suzuki “Màgia a La Vila”, del 2014, evoca a la vegetació la puresa de l’aire com a generador de vida en un exercici d’aguda percepció visual.
Un concepte tan ampli com l’aire planteja l’oportunitat de crear un punt d’intersecció per a qualsevol disciplina artística o científica fent visible allò invisible. I a on l’arquitectura juga un paper clau en la visibilitat de l’aire perquè crea espais a partir de traçar límits a l’aire.
Centre Regional de S+T+ARTS: AIRE
S+T+ARTS consisteix a pensar fora de la caixa i construir ponts entre la ciència, la tecnologia i les arts.
S+T+ARTS és una iniciativa de la Comissió Europea per fomentar aliances de ciència, tecnologia i arts, que implementin de manera efectiva un enfocament europeu de la innovació tecnològica centrat en les necessitats i els valors humans.
La ciència, la tecnologia i les arts formen un nexe amb un potencial extraordinàriament alt d’innovació creativa i reflexiva. I aquesta innovació es considera precisament la que cal per dominar els reptes socials, ecològics i econòmics als quals s’enfronta Europa.
Amb mètodes d’exploració disruptius i una mirada crítica precisa sobre l’ús de la tecnologia, els artistes de manera decisiva conscienciar sobre els reptes de la societat i les preocupacions globals que estem abordant. Les pràctiques artístiques es consideren processos innovadors i tenen un ampli potencial per contribuir al desenvolupament de nous models econòmics, socials i de negoci.
Cap a l’aire per a la resiliència europea
El projecte Air for European Resilience (AIR) posa a disposició per primera vegada la tecnologia i el coneixement de dos dels principals centres de supercomputació d’Europa a Stuttgart i Barcelona. D’aquesta manera, AIR neix de la voluntat de 8 organitzacions de 5 països diferents pertanyents a diferents àmbits del coneixement –tecnologia, recerca, indústria i cultura– d’establir noves metodologies, processos, indicadors, etc. que permetin la incorporació de les arts. en ciència i innovació digital, de manera que es generin col·laboracions de manera sistemàtica i a llarg termini, valorant el paper de l’art en la ciència i la indústria i viceversa. El treball es basa en el concepte d’aire, com a tema comú i transversal. Amb aquesta finalitat, AIR acollirà un total de 10 residències S+T+ART per a artistes.
En el context d’una època liderada per la ciència i la tecnologia desconnectada de la participació ciutadana i del que és essencialment humà, aquest projecte subratlla la importància d’incloure, en particular, les indústries culturals i creatives per augmentar la competitivitat d’Europa i estimular la innovació. Aquesta és la manera d’avançar cap a un futur més sostenible, afrontar reptes nous i sistèmics i anticipar-nos al futur de la societat.
Durada: Abril de 2023 – Setembre de 2024
Consorci: Media Solution Center Baden-Württemberg (DE) (coord.) / High Performance Computing Centre Stuttgart (DE) / Barcelona Super Computing Center (ES) / Sony Europe (IT) / Fundación Épica La Fura dels Baus (ES) / PiNA (SI) / RCR Arquitectes (ES).
Aquest projecte està finançat per la Unió Europea a partir de la convocatòria CNECT/2022/3482066 – Art i digital: alliberant la creativitat per a la indústria, les regions i la societat europees en virtut del conveni de subvenció LC-01984767
Cicle de conferències RCR TALKS
El cicle de 6 conferències estan a càrrec de Francis Soler, Un Parell d’Arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i Héctor Barroso que ens parlaran d’arquitectura, de Miquel Adrià que ens explicarà com comunicar arquitectura en diferents formats des de l’editorial, festivals i altres tipus d’activisme, de Fernando Moral que ens obrirà horitzons al món de l’art, i de Jordi Balló que ens trasllada al món del cinema.
MATÈRIA BOSC V
Matèria Bosc és una selecció de videocreacions que celebren la força poètica dels arbres. La seva 5a edició, presenta sis obres de videodansa i videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert 2023. És un projecte de LABEA – Laboratorio de arte, ciencia y naturaleza, realitzat en col·laboració amb la Fundació Bunka / RCR Arquitectes i comissariat per Isabel Ferreira amb la producció de Lívia Diniz. Vegeu vídeos resum d’edicions anteriors i més informació en aquest link.
”La indústria continua temptant-nos amb nous productes en fusta, formigó i acer, però el nostre principal material de construcció és gairebé ingràvid; de fet, és aire. No només ingràvid sinó invisible, quixotesc.”. Jill Stoner – “Poemes per a arquitectes: una antologia”. L’aire és també matèria essencial en la construcció de l’experiència poètica de les obres de videoart i videodansa que componen el programa Matèria Bosc.
Isabel Ferreira és comissària i gestora cultural. Actualment és directora artística de LABEA, i d’Arbola, el festival que celebra la cultura dels arbres. És graduada en Història de l’Art, màster en Cultura Visual i experta universitària en Cultura i Territori. Més informació a la seva pàgina web. Lívia Diniz és artista, creadora i gestora de projectes, activa xarxes per al desenvolupament d’iniciatives col·laboratives i transdisciplinars relacionades amb la infància, les arts vives, els somnis, la natura i les tecnologies.
Cicle de video-creacions MATÈRIA BOSC V
En la 5a edició, Matèria Bosc presenta sis obres de videodansa i videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert 2023.
Destaquem com a nova producció en aquesta edició la videocreació rodada a l’Espai Barberí de la productora Clack!, Nothing else, nothing less. Les altres peces són una selecció d’edicions anteriors i es mostren des de la seva connexió amb el tema de l’aire que vincula aquest any les conferències i Matèria Bosc.
- Nothing else, nothing less (2022) · Javi Muñoz – Clack, Espanya· 1:04 min · Matèria Bosc V· Estrena al Programa Obert 2023: Dilluns, 3 de juliol de 2023
- Outside In (2011) · Tove Skeidsvoll, Suècia· 10:00 min · Matèria Bosc I · Estrenat al Programa Obert 2019: Dilluns, 22 de juliol de 2019
- Motus Gravis (2013) · Michele Ragni, Itàlia · 1:00 min · Matèria Bosc I · Estrenat al Programa Obert 2019: Dimarts, 23 de juliol de 2019
- El Viento de Paula (2017) · Nacho Arantegui, Espanya· 5:30 min · Matèria Bosc III · Estrenat al Programa Obert 2021: Dimecres, 14 de juliol de 2021
- Zenit (2018) · Derek Pedrós, Espanya · 03:00 min · Matèria Bosc I · Estrenat al Programa Obert 2019: Dilluns, 29 de juliol de 2019
- Tala (2022) · Luciana Croatto & Artistas Inflamables, Espanya · 03:00 min · Matèria Bosc IV · Estrena al Programa Obert 2022: Dilluns, 18 de juliol de 2022
Dilluns, 3 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · Nothing else, nothing less (2022) · Javi Muñoz – Clack, Espanya · 01:04 min
Un breu vídeo que narra una història d’art, passió i perseverança, enregistrat a l’Espai Barberí, un dels espais icònics creats per RCR Arquitectes. Jamal Callender, extraordinari coreògraf i ballarí, graduat a la prestigiosa escola de dansa Juilliard, és el protagonista d’aquesta producció artística. A través d’aquest vídeo, el director Javi desitja donar força i espai a temes com els prejudicis, l’homosexualitat i el racisme, i de quina manera aquests temes, lamentablement, representen moltes vegades obstacles en la indústria de l’art, especialment en el món del ballet.
En aquest vídeo, Jamal mostra la seva força i perseverança davant de tota la negativitat que envolta el seu món: des d’edat primerenca, Jamal va aconseguir transformar aquests obstacles en energia i passió, fins convertir-se, així, en un dels millors en la seva professió.
Empresa productora: Clack! Media Company; Director & D.o.P. : Javi Muñoz; Productora: Lara Giardina; Focus Puller: Ismael Derhali Conforto; Gaffer: Jose Bruzual; Spark: Lucas Maffei, Roger Bonada; MUA: Aldeir Gama; Música: Steven Gutheinz; Talent: Jamal Callender; Agència de Talent: Fifth Agency
Dilluns, 3 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · L’arquitectura en tots els seus estats, o Com fer que l’arquitectura encara sigui possible en un món impossible · Francis Soler · Architectures Francis Soler
Francis Soler fa balanç d´una arquitectura possible en un context actual impossible a través dels seus projectes.
Francis Soler (1949, Alger, Algèria) es va graduar a l’Escola d’Arquitectura de París-Villemin i és membre de l’Ordre d’Arquitectes de França des del 1975. El 1985, va crear una pràctica privada, Francis Soler Architecte, i va establir el 1994 un societat, Arquitectures Francis Soler, de la qual n’és director general. El Centre Internacional de Congressos de París va obrir el camí cap a projectes dissenyats en la línia finíssima entre espais d’arquitectura i espais d’art. La seva obra uneix una economia necessària i un univers idiosincràtic que, segons el context, cobreix tot l´espectre des de l´abstracció fins a la figuració. Cada projecte, ja sigui petit o gran, és concebut com una obra d’art única per jugar un paper essencial a la ciutat.
Les seves investigacions i obra són molt variades i abasten habitatges (Clichy, Durkheim, Auteuil, Parc 17, Observatoire Campagne Première, Nouveau Palace), equipaments del sector terciari (Ministeri de Cultura, Centre d’R+D d’EDF, Les Frigos, el Palau de Justícia a Aix-en- Provence), projectes culturals (Musée du Quai Branly, Cour Visconti Musée du Louvre, Filharmònica de París, Centre Cultural a Calvi Balagne) i projectes urbans/regionals (Pont sobre l’Arno, Coeur d’Orly, Seoul Superground, La Capelette). L’oficina també ha participat a més de 200 concursos d’arquitectura nacionals i internacionals per a projectes públics i en nombrosos concursos convidats.
El seu treball i dissenys han estat objecte de diverses conferències a tot arreu del món i han estat àmpliament publicats a la premsa nacional i internacional com AMC, Archis News, Intramuros, Le Moniteur, Beaux Arts, Architectural Review, Archi+, Bauwelt i AV.
Francis Soler ha rebut notables distincions a França com el Gran Premi Nacional d’Arquitectura el 1990, el nomenament a Comandant de l’Ordre de les Arts i les Lletres el 2005 i Cavaller de l’Ordre Nacional de la Legió d’Honor el 2007.
Dimarts, 4 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · Outside In (2011) · Tove Skeidsvoll, Suècia · 10:00 min
Què és real i què és escènic? La interpretació impecable de Tove Skeidsvoll a “Outside In” demostra que la versemblança d’un cos performàtic pot encomanar l’espai escènic i convertir-lo en real. A l’obra, el bosc actua com a espai inductor de somnis i l’ésser que l’habita haurà d’usar la força de la imaginació per superar tota mena d’interferències i seguir el seu propi camí.
La pel·lícula és una col·laboració de la ballarina i coreògrafa amb el fotògraf Petrus Sjövik i va ser gravada a Norrlands-Operan a Umeå, Suècia.
Concepte, guió, direcció i coreografia: Tove Skeidsvoll; Director de fotografia: Peter Sjövik; Edició: Nils Moström; Interpretació: Tove Skeidsvoll; Música: Johannes Burström; Produït per Norrlands Operen en col·laboració amb Film i Västernorrland.
Dimarts, 4 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
COMUNICACIÓ · La construcció d’una arquitectura intangible · Miquel Adrià
Aquesta conferència té el suport d’Acción Cultural Española (AC/E) i és beneficiària del Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE).
L’arquitectura intangible s’explica a través del projecte d’Arquine com a construcció de coneixements i continguts que promouen el creixement de l’arquitectura des de la difusió de la cultura arquitectònica per mitjà de l’edició, la comunicació, l’organització d’esdeveniments, congressos i festivals, i l’educació especialitzada.
Miquel Adrià (Barcelona, 1956) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i Doctor en Arquitectura per la Universitat Europea de Madrid. El 1994 es va traslladar a Mèxic, i des de llavors compagina pràctica, docència i crítica. Ha publicat més de trenta llibres sobre arquitectura mexicana i llatinoamericana. És director d´Arquine i del Festival d’Arquitectura i Ciutat MEXTRÓPOLI. És director de l’Escola d’Arquitectura a CENTRE.
Entre els seus llibres més destacats hi ha México 90’s: una arquitectura contemporánea (GG 1996), Teodoro González de León, obra reunida (Arquine 2004, 2010, 2016), Mathias Klotz (Electa 2005), Mario Pani (GG 2005), 10x10_2 100 Architects 10 critics (Phaidon Press 2005), Josep Lluís Mateo (Electa 2007), Blanca Montaña, Arquitectura chilena 1992-2008 (Puro Chile 2010), La sombra del cuervo, arquitectos mexicanos tras la senda de Le Corbusier (Arquine 2017), RadicAL arquitecturas latinoamericanas (Arquine 2017), Barclay&Crousse , paisajes de intimidad (Arquine IIT+MCHAP 2021), Alberto Kalach (Arquine 2021) i Vivienda colectiva (Arquine 2022, amb el suport de la Graham Foundation), entre d’altres.
A més, ha estat conseller editorial de Domus 2020 (amb David Chipperfield), forma part del Consell Consultiu del Museu Franz Mayer, ha estat membre del comitè científic de la Biennal d’Arquitectura de Seül 2021, dirigida per Dominique Perrault, i jurat de la BIAU (Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme).
Dimecres, 5 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · Motus Gravis (2013) · Michele Ragni, Itàlia · 01:00 min
Una obra que ens parla de la gràcia i l’elegància del moviment del món. Motus Gravis, del realitzador italià Michele Ragni, és un videoart de 60 segons que capta la dansa hipnòtica i sofisticada dels arbres.
Direcció i edició: Michele Ragni; Composició: Andrea Rellini; Interpretació: la Natura.
Dimecres, 5 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ART · La funció de l’eteri: una visió des de l’arquitectura i l’art sobre atmosferes confinades i territoris inconclusos · Fernando Moral
“- i per un moment el silenci és audible amb un xiulet – i ressona i continua. (…) Un sol infernal que tritura cada pedra, que esculpeix i modela. El sol, la sorra i el vent poden transformar una ampolla de cervesa en una venus sumeria blanca com la llet en dos dies” (1)
La forma de relacionar-nos amb allò eteri ha enllumenat realitats arquitectòniques i artístiques que transiten entre allò banal i allò sublim. Lectures fetes des de la bellesa, la tecnologia, allò efímer, han accentuat certs aspectes d’aquestes obres que poden ser llegides, també, dins de contextos funcionals complexos. Una plèiade de noms com Andrea Mantegna, Antonio Corradini, Medardo Rosso, Marcel Duchamp, Gruppo T, Piero Manzoni, HRC, Alberto Burri… podrien incorporar-se a una taxonomia heterodoxa des d’on contemplar les qüestions apuntades inicialment. Idees i materials han promès arcàdies aïllades, nodes crítics socials, paisatges inconclusos, mites marcats per l’eteri.
Fernando Moral és arquitecte per la Universitat de Valladolid, Màster per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va obtenir la Beca Internacional de Recerca “Jorge Oteiza” de la Universitat Pública de Navarra. Exerceix com a Director de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Nebrija. Actualment és membre del Grup Consolidat de Recerca “Art i Ciutat” de la Universitat Complutense de Madrid i Visiting Professor de Sapienza–Università di Roma (Itàlia). Els seus estudis han estat publicats per diferents editors com Università degli studi di Napoli Federico II, Arquitectura Viva, EGA, Abada i Springer, entre d’altres. És autor dels llibres Oteiza: Arquitectura desocupada i Alfredo Pirri. Espai privat, art públic. La seva tasca com a comissari s’ha reflectit en exposicions com “Mecanoo architecten: the Dutch mountains”, “Ábalos+Sentkiewicz: 6 verticalscapes” i “Eduardo Souto de Moura: projectes i concursos”. Ha estat col·laborador del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía.
(1) Corneille, “De Tademait of de weelderige eentonigheid”, en Tijd en Mens, nº 14, 1951, 99 – 101. En Strauven, Francis. Aldo van Eyck. The Shape of Relativity. Amsterdam: Architectura & Natura, 1998, 146.
Dimarts, 11 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · El viento de Paula (2017) · Nacho Arantegui, Espanya · 05:30 min
El viento de Paula (en català, El vent de Paula) és un vídeo-dansa al paisatge de la ribera de l’Ebre amb els seus pollancres a la primavera, un moment d’especial bellesa en què el plomall cotonós cobreix el terra formant un mantell blanc.
Dansa improvisació: Paula Gelpi; Ser del vent: Nacho Arantegui; Direcció, guió, producció, fotografia, càmera i so: Nacho Arantegi; Col·laboració: Gonzalo Catalinas; Muntatge: Yago de Mateu; Localitzacions: Ignacio Falcón. Alcalá de Ebro, Saragossa. Producció de Nacho Arantegui amb el suport de l’Ajuntament de Saragossa i Etopia, Saragossa.
Dimarts, 11 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
CINEMA · El vent ens portarà · Jordi Balló
Al cinema, l’aire és tangible, perquè crea moviment. Un arbre, un objecte al carrer, un núvol, un paper volador, prenen protagonisme quan són percebuts en oscil·lació. És per això que els grans autors de la natura i de la condició humana s’aprofiten d’aquest factor significant, i converteixen l’aire, el vent, l’espai entre la càmera i el filmat a la font primordial de la poesia visual.
Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor d’Iconografia del cinema a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser escollit Degà de la Facultat de Comunicació (2018-2021) i posteriorment director del Departament de Comunicació (2021). Ha estat també “Visiting Professor” al Department of Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Califòrnia), l’any 2008.
És autor i coautor dels llibres La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995); Imatges del silenci (2000); Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (2005, premi Serra d’Or); El món un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015) i Motivos visuales del cine (2016). Va ser autor conceptual del Suplement Cultura/s de La Vanguardia i responsable del seu Consell Assessor entre 2002 i 2014.
Ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de l’any 1998 fins al 2011, on ha comissariat exposicions com El segle del cinema; Món TV; La ciutat dels cineastes; Erice/Kiarostami; Hammershoi i Dreyer; Totes les cartes: Correspondències fílmiques; o Pasolini Roma, on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.
Dirigeix el Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on ha impulsat films com La plaga i Sis dies corrents, de Neus Ballús; El cielo gira de Mercedes Álvarez; Cravan vs Cravan i La leyenda del tiempo d’Isaki Lacuesta; Aguaviva d’Ariadna Pujol; En Construcción de José Luís Guerin, o Mones com la Becky i De nens, de Joaquim Jordà, entre d’altres.
L’any 2011, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals com a comissari de l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques. L’any 2005 li va a ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la direcció del Màster en Documental de Creació i el seu impuls a la llibertat creativa.
Dimecres, 12 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · Zenit (2018) · Derek Pedrós, Espanya · 03:00 min
La paraula “Zenit” prové de l’expressió àrab “curs, direcció” i, en el vídeo-dansa de Derek Pedrós, la direcció de l’intèrpret i els arbres que l’envolten, sempre apunten cap al cel. Al bosc, per fer-se alt cal estar ben arrelat.
Daniel Morales és un ballarí i coreògraf format en Urban Dance que ha desenvolupat un llenguatge propi a través de l’exploració de la dansa contemporània. El director Derek Pedrós és fotògraf i autor de diverses obres de videodansa que mostren bells paratges naturals.
Director i Càmera: Derek Pedrós; Coreògraf i ballarí: Daniel Morales; Efectes de so: fonotecadecanarias.org. En col·laboració amb el Cabildo de Tenerife.
Dimecres, 12 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Empelts · Eduard Callís & Guillem Moliner · Un Parell d’Arquitectes
Aquesta conferència té el suport de la FUNDACION hna i és beneficiària del programa CONECTA by hna
Una arquitectura amb un aire olotí. El lloc de trobada de la infraestructura i la decoració, d’allò rude amb allò delicat, del món il·lustrat amb el popular.
Un Parell d’Arquitectes és un estudi d’arquitectura dirigit per Eduard Callís i Guillem Moliner des de la ciutat d’Olot, en una planta baixa oberta al carrer.
El pensar relacional caracteritza els projectes de l’equip, que esdevenen un lloc de trobada entre mons i escales diverses. Propicien intercanvis entre la infraestructura i la decoració, entre l’esfera domèstica i l’espai públic, entre la ciutat i el jardí. Basteixen escenaris radiants, escenaris capaços d’incentivar l’activitat, de narrar un nou relat atent a la vida real i de construir una atmosfera per les seves característiques d’espai, simbologia, materialitat i llum. Indaguen en els valors atemporals de l’arquitectura.
L’obra de l’estudi s’ha publicat internacionalment i exposat en diferents biennals i galeries d’art. Ha estat guardonada amb els premis FAD, Biennal Iberoamericana i Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, Living Places Simon Architecture Award o Premi d’Arquitectura de Girona, essent finalista a European Award for Architectural Heritage Intervention, AR Emerging Awards, Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, entre altres.
Eduard Callís (Olot, 1977) és doctor arquitecte per la UPC amb la tesi “Arquitectura de los pantanos en España” i professor de projectes i màster a l’ETSAB. Guillem Moliner (Barcelona, 1979) és arquitecte per la UPC, professor convidat a la Universitat Cardenal Herrera de València i professor a la UdG i a l’Escola d’Art d’Olot.
Divendres, 21 de juliol de 2023 · Matèria Bosc V · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC V · Tala (2022) · Luciana Croatto – Artistas Inflamables, Espanya · 03:00 min
Una planta és viva mentre ho estiguin les seves arrels i no és infreqüent que arbres talats brotin de nou i tornin a la vida.
Luciana Croatto va néixer a Santa Fe, Argentina (1985). Graduada el 2019 amb el Màster de Pràctiques Escèniques i Cultura Visual del Museu Reina Sofia i la Universitat de Castella-la Manxa. Formada a l’Institut Superior de Dansa del Teatre Colón de Buenos Aires, (Argentina) a l’Institut Superior de Dansa de Bordeaux, (França) i a l’escola Rudra – Béjart, Lausanne, (Suïssa).
Coreografia i interpretació: Luciana Croatto (Col·lectiu Artistas Inflamables); Càmera i fotografia: Samuel Retortillo; Música: Jorge Garrido; Edició i crèdits: Alex Pachón; Enregistrament àudio: Diego M. Contenent; Producció: Labea & Matinada; Amb el suport del Centre Coreogràfic de La Rioja & Projecte CIRVE.
Divendres, 21 de juliol de 2023 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
ARQUITECTURA · Héctor Barroso · Aire elemental · Taller Héctor Barroso THB
Aquesta conferència té el suport de Cercle Gespromat
L’aire és una barreja vital de gasos que causa oxidació o corrosió i que amb canvis de pressió i temperatura es desplaça en fluxos de vent. A ‘Aire elemental’ es recuperarà la naturalesa fisicoquímica de l’aire per observar el rol que juga en els processos de disseny arquitectònics de Taller Héctor Barroso THB.
Taller Héctor Barroso THB va ser fundat per Héctor Barroso l’any 2011 a la Ciutat de Mèxic, Mèxic. El treball de Taller Héctor Barroso busca generar propostes arquitectòniques que s’arrelen al seu entorn, aprofitant els recursos naturals propis de cada lloc: la incidència de la llum i de l’ombra, la vegetació circumdant, els accidents geogràfics i els materials i mètodes constructius del lloc. Així, l’arquitectura emergeix en harmonia amb el setge, generant espais amb contingut emocional que evoquin la memòria, ressaltant la qualitat habitable de l’exercici arquitectònic.
Héctor Barroso (Ciutat de Mèxic, 1982) és arquitecte per la Universitat Anáhuac, Mèxic Nord (2006). La seva obra ha rebut nombrosos premis, destacant la Medalla de plata a Biennal d’Arquitectura Mexicana 2022 pel Complex Esportiu Los Cabos a Baixa Califòrnia, Mèxic, o els guardons rebuts per Entre Pinos, 5 cases a Valle de Bravo, Mèxic com el International Space Design Awards de Shenzhen, Xina, el 2019, i la Medalla d’or de la III Biennal de Joves Arquitectes de Mèxic i la Medalla de plata de la Biennal Ciutat de Mèxic, tots dos el 2017. La seva obra entre 2015 i 2022 es recull a la revista El Croquis N. 213 de 2022.
Compagina la seva activitat professional amb tallers, conferències i exposicions, sent les més recents la conferència i exposició “Processos” a la Roger Williams University, i la conferència “Càtedra blanca” a l’Escola d’Arquitectura de Madrid (ETSAM-UPM) el 2022 o la conferència a la Rice University al congrés “Disrupting Housing: New paradigms in Mexican collective living” el 2020.