Programa obert 2022
Tema 2022 BELLESA
“Al projectar, pensem en la pregunta que ens formulen, però si la resposta no és bella, sabem que hem de continuar.” RCR
L’experiència profunda de la bellesa comporta l’estranyesa provocada per certa sensació de revelació, de pertorbació, com de redescobriment davant allò que ens fascina per commoure’ns. La bellesa com a enigma i anhel és present a la frase de RCR que planteja tot projecte com una recerca de la bellesa, més enllà de les solucions formals i funcionals, per dotar-los d’ànima i apel·lar a la dimensió sensual del cos i emocional de l’intel·lecte, per ser un lloc on els cinc sentits vibrin i on el cos i l’ànima siguin un fet únic i indiferenciat.
Plató considera la bellesa com un ideal que només té lloc a l’ànima. L’única manera d’accedir-hi és mitjançant la filosofia. Per a Kant, la bellesa no és una propietat d’una obra d’art o d’un fenomen natural, sinó la consciència del plaer que acompanya el ‘joc lliure’ de la imaginació i la comprensió. Encara que sembli que estem usant la raó per decidir què és bell, el judici no és un judici cognitiu, i, en conseqüència, no és lògic, sinó estètic.
No gaire lluny d’aquesta línia de pensament hi ha la neuroestètica quan afirma que la bellesa és un prodigi del cervell ja que allò bell no existeix al món que veiem, sentim o toquem, ni resideix en res del que ens envolta, sinó només està a la ment dels éssers humans. A la intersecció de la psicologia, la neurociència i l’estudi de l’evolució humana, cerca els fonaments neurobiològics i la història evolutiva dels processos cognitius i afectius involucrats en experiències estètiques i activitats artístiques i creatives. Aquest enfocament ha revelat que els estímuls estètics es processen a l’escorça orbitofrontal medial on s’involucren diversos processos cerebrals relacionats amb la percepció, memòria, comprensió, atenció, emoció i plaer. Una de les conclusions més interessants assolides des d’aquesta perspectiva és que un objecte és més bonic i plaent, com més simple sigui el procés cognitiu.
La bellesa com a experiència subjectiva pot variar no només d’un individu a un altre, sinó entre cultures i èpoques. A l’art i l’arquitectura occidental se li atribueixen qualitats com l’harmonia, la proporció, la simetria i la capacitat de captivar l’esperit, i hi hagi la màxima expressió en la proporció àuria que es pot trobar no només en figures i composicions geomètriques, sinó també a la natura. El nombre auri és la proporció que guarden entre si dos segments de rectes i està emparentat amb la sèrie de Fibonacci que apareix contínuament a l’estructura dels éssers vius. Gairebé totes les espirals a la natura posseeixen aquesta relació àuria, ja que el seu nombre generalment és un terme de la successió de Fibonacci.
A la cultura occidental, la bellesa va emparentada a la noció del que és perfecte, terme que prové del llatí ‘perfectus’, és a dir, complet. El que és imperfecte a l’arquitectura guarda una estreta relació amb el temps. Juhani Pallasmaa assenyala que “no només vivim a l’espai i al lloc, sinó que també habitem en el temps. L’arquitectura no només tracta de domesticar l’espai, sinó que també és una defensa profunda contra el terror del temps. El llenguatge de la bellesa és essencialment el llenguatge de la realitat atemporal. El nostre anhel i la recerca de la bellesa és un intent inconscient d’eliminar temporalment la realitat de l’erosió, l’entropia i la mort.”
En el taoisme la perfecció es considera equivalent a la mort, ja que és un estat en què no es pot produir cap creixement o desenvolupament addicional. L’acceptació d’una bellesa fugaç i imperfecta es condensa en el concepte del Wabi-sabi que accepta allò transitori, la natura i la malenconia, donant cabuda a allò imperfecte i incomplet. “Wabi” es refereix a “l’elegant bellesa de la humil simplicitat” i es combina amb “sabi” que significa “el pas del temps i el subsegüent deteriorament”. Una peça imperfecta deixa una cosa incompleta per al joc de la imaginació.
Apreciar alguna cosa considerat com Wabi-sabi aconsegueix una consciència de les forces naturals involucrades en la creació de la peça, una acceptació del poder de la natura i un abandó del dualisme: la creença que estem separats del nostre entorn.
La bellesa està relacionada amb el nostre desenvolupament com a espècie i és essencial per a aquells que desitgen que la nostra societat sigui justa, igual i estigui preocupada per la veritat. La veritat, la bellesa i la bondat són una tríada de conceptes que conformen les tres virtuts humanes essencials i travessen tota la història del pensament humà. Així, la bellesa és bona i veritable, de la mateixa manera que el bé és veritable i bell i la veritat és bona i bella. En interrelacionar tan íntimament els tres conceptes, ens trobem que són ens inseparables, per la qual cosa un objecte no serà una cosa sense l’altra. Per això Plató defineixi la bellesa com l’esplendor de la veritat.
Quan Jean-Jacques Rousseau manifesta que “Sempre he cregut que allò bo no era sinó allò bell posat en acció”, ens trobem en sintonia amb una iniciativa creativa i interdisciplinària entre l’art, la cultura, la inclusió social, la ciència i la tecnologia com la Nova Bauhaus Europea quan convoca un espai de trobada per dissenyar formes de convivència més belles, sostenibles i inclusives. Bell per a les nostres ments i per a les nostres ànimes.
Bell significa espais inclusius i accessibles on el diàleg entre diverses cultures, disciplines, gèneres i edats es converteix en una oportunitat per imaginar un lloc millor per a tothom. També vol dir una economia més inclusiva, on la riquesa es distribueix i els espais són assequibles.
Bell significa solucions sostenibles que creen un diàleg entre el nostre entorn construït i els ecosistemes del planeta. Significa fer enfocaments regeneratius inspirats en els cicles naturals que reposen els recursos i protegeixen la biodiversitat.
Bell significa experiències enriquidores que responguin a les necessitats més enllà de la nostra dimensió material, inspirades en la creativitat, l’art i la cultura. Significa apreciar la diversitat com una oportunitat per aprendre dels altres.
Són definicions de la bellesa que proclamen el seu valor transformador que sintonitza amb la cerca que es manifesta a la frase de RCR: si la resposta no és bella, sabem que hem de continuar buscant.
Cicle de conferències RCR TALKS
El cicle de 9 conferències, totes precedides per creacions de videoart del cicle Matèria Bosc IV, s’estructura en tres blocs temàtics:
- els dilluns d’Arquitectura, com a trobada per reflexionar sobre l’espai i el lloc a totes les escales, amb la participació dels arquitectes Benedetta Tagliabue, Pau Sarquella i Carmen Torres, i Palinda Kannangara.
- els dimarts d’RCR La Vila, amb una experiència pilot per a la presentació de la quarta edició del Programa Obert per Eduardo Bonito i Isabel Ferreira amb públic limitat a RCR La Vila a la Vall de Bianya; seguit per dues Sessions de Cambra en un format documental, a càrrec de Laura Martínez de Guereñu i Marina Garcés, en què ens traslladem al saló de la masia a RCR La Vila, i
- els dimecres d’Art, per explorar la bellesa dels espais a l’art, el cinema i la realitat virtual de la mà de Fernando Moral, Jordi Balló i Lucia Tahan.
MATÈRIA BOSC IV
Matèria Bosc és una selecció de videocreacions que celebren la força poètica dels arbres i obren les conferències que conformen el Programa Obert.
És un projecte de LABEA – Laboratori d’Arts Vives i Ecologia realitzat en col·laboració amb RCR BUNKA Fundació i comissariat per Isabel Ferreira i Eduardo Bonito.
Cicle de video-creacions MATÈRIA BOSC IV
En la 4a edició, Matèria Bosc presenta vuit obres de videodansa i videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert 2022, més una selecció de peçes de 2019 fins avui a càrrec de Eduardo Bonito i Isabel Ferreira.
Cal destacar que en aquesta edició, quatre de les vuit obres presentades han estat especialment produïdes i/o adaptades per al programa. Són les obres Tala d’Artistas Inflamables, Subcortical de Martin Etxauri, El Bosc de la Companya Gilles Jobin, i Mistura de Nina Guzzo, aquestes dues darreres adaptades a partir de material ja existent.
Exposició FONS HISAO SUZUKI
FONS HISAO SUZUKI · Les ombres i la llum · Hisao Suzuki
Un recull de fotografies d’arquitectura internacional representatives del treball que Hisao Suzuki porta realitzant des dels anys 80
Amb aquesta exposició es presenta la donació que Hisao Suzuki ha fet de tots els seus fons a RCR Bunka Fundació. Un fons que conté 46.000 fotografies d’arquitectura contemporània d’arreu del món, retrats d’arquitectes i compositors musicals. El fons també compta amb les pel·lícules fotogràfiques i els arxius originals en digital de les imatges. És considerat l’arxiu fotogràfic d’arquitectura contemporània dels darrers 30 anys més important del món.
El lligam de Suzuki amb Catalunya comença el 1978, després de veure una exposició de fotografies sobre Antoni Gaudí a Yokohama, Japó, que el va deixar captivat. Quatre anys més tard arriba per primera vegada a Barcelona, ciutat on s’hi va quedar a viure. En aquesta Barcelona preolímpica, Hisao Suzuki inicia la seva carrera com a fotògraf d’arquitectura. Seva és, per exemple, la documentació del procés de construcció del Palau Sant Jordi, i seus són també molts treballs sobre el modernisme català. La seva trajectòria li ha valgut recentment el guardó de la Creu de Sant Jordi 2022 atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Del 3 de juny al 15 d’agost de 2022
Museu de la Garrotxa. Sala Oberta 2. Carrer de l’Hospici, 8. 17800 Olot (Girona)
Horari. Feiners de 10 a 13h i de 17 a 20h. Dissabtes i festius d’11 a 14h i de 17 a 20h. Dilluns tancat. Entrada gratuïta
Amb el suport de 
Dilluns, 4 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Converses amb un arbre (2019) · Companyia Rouge Elea, Espanya-França · 02:30 min
“Converses amb un arbre” posa imatge i poesia a l’obra homònima creada per la companyia bascofrancesa el 2019.
“És molt probable que al final d’aquesta travessia tots estiguin llençats sota l’arbre mentre es pregunten: “Sóc jo natura? Hi ha una cérvola dormint dins meu? És curiós… ¿Gairebé tinc la impressió de sentir créixer l’arbre?”
Des de fa 15 anys, Corine Cella es penja dels arbres per ballar. Ander Fernández fa 15 anys que rasca la fusta de la seva guitarra i el paper de la seva ploma. Junts, entaulen una conversa poètica amb els arbres.
Creació: Rouge Elea, Corine Cella i Ander Fernández. Vídeo: Zazpi t’erdi.
Dilluns, 4 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DILLUNS D’ARQUITECTURA · Inspiració a l’arquitectura a través de la bellesa · Benedetta Tagliabue – EMBT Architects
A la nostra arquitectura busquem reflectir la complexitat de la realitat, els seus colors, la seva materialitat, les seves olors,… harmonitzats en una situació específica, en un lloc, en una època… Serà aquella harmonització una recerca de la bellesa? Presentarem des del nostre estudi exemples de projectes en les diferents fases per investigar el tema i, de passada, obrir una conversa.
Benedetta Tagliabue – EMBT Arquitectes és un estudi d’arquitectura internacionalment reconegut, fundat el 1994 per Enric Miralles (1955-2000) i Benedetta Tagliabue (Milà, Itàlia, 1963) a Barcelona, que avui opera a tot el món. Tot i això, el despatx ha mantingut el seu nucli fonamental: un enfocament obert, ple d’exploració i experiments juntament amb un alt nivell de pensament conceptual. La seva arquitectura poètica, sempre atenta al context, reflecteix la filosofia de canviar l’entorn observant i respectant el lloc, la història i la cultura.
Dimarts, 5 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Estrena online · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Matèria Bosc 2019 – 2022 · 24:01 min
- MATÈRIA BOSC IV · 365 Trees (2013) · Cecylia Malik, Polònia · 4:30 min · Estrena al Programa Obert 2022: Dilluns, 11 de juliol de 2022
- MATÈRIA BOSC II · Ma mère l’oye – extract (2001) · Thierry de Mey, Bèlgica / França· 5:35 min · Estrenat al Programa Obert 2020: Dijous, 23 de juliol de 2020
- MATÈRIA BOSC I · Motus Gravis (2013) · Michele Ragni, Itàlia · 1:00 min · Estrenat al Programa Obert 2019: Dimarts, 23 de juliol de 2019
- MATÈRIA BOSC III · Good Things to Come (2021) · Krystal S. Lowe & Alexander Wharton, Regne Unit · 02:00 min · Estrenat al Programa Obert 2021: Dilluns, 19 de juliol de 2021
- MATÈRIA BOSC I · Zenit (2018) · Derek Pedrós, Espanya · 03:00 min · Estrenat al Programa Obert 2019: Dilluns, 29 de juliol de 2019
- MATÈRIA BOSC II · Water on Asphalt (2014) · Johanna Reich, Alemanya · 1:25 min · Estrenat al Programa Obert 2020: Dilluns, 20 de juliol de 2020
- MATÈRIA BOSC IV · Tala (2022) · Luciana Croatto & Artistas Inflamables, Espanya · 03:00 min · Estrena al Programa Obert 2022: Dilluns, 18 de juliol de 2022
Dimarts, 5 de juliol de 2022 · Conferència · RCR La Vila · 21h
DIMARTS D’RCR LA VILA · Matèria Bosc IV · Eduardo Bonito & Isabel Ferreira
La cultura forestal contemporània en projectes de l’art i les arts escèniques d’actualitat.
Isabel Ferreira (Pamplona, Espanya, 1970) és comissària i gestora cultural graduada en Història de l’Art, Màster de Cultura Visual i Especialista Universitària de Cultura i Territori. Va ser, entre d’altres, directora dels festivals DNA del Govern de Navarra i ComPosiciones Políticas de Rio de Janeiro.
Eduardo Bonito (São Paulo, Brasil, 1969) és coordinador del projecte europeu BPDA que reuneix 12 festivals de 12 països, i va ser, entre d’altres, director del Panorama, un dels festivals de més port i rellevància del continent americà, director del Dança em Foco i director de BAC – Bienal de las Artes del Cuerpo, Imagen y Movimiento de Madrid. Participa al grup de governança del projecte europeu RESHAPE.
Dimecres, 6 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Subcortical (2022) · Martín Etxauri, Espanya · 02:30
Subcortical fa referència al terme botànic que mira sota l’escorça dels arbres, però també el metge que mira sota l’escorça del cervell, aquesta estructura on es regulen les emocions, els instints o els somnis. La pel·lícula ens trasllada a un lloc que jeu sota la superfície, en un viatge que revela la fractalitat de la vida vegetal.
Martin Etxauri Sainz de Murieta, àlies Txo!?, és artista i investigador en nous mitjans. És llicenciat en Belles Arts i Doctorant en Art Contemporani per l’EHU, i està en contínua formació autodidacta. Tracta de pensar allò tecnològic amb una mirada crítica i obliqua, i investiga la relació entre allò digital i allò físic, mitjançant processos de digitalització i transformació de la naturalesa.
Imatge i so: Martin Etxauri Sainz de Murieta, Txo!?. LiDAR scanning: Unai Requejo & Martin Etxauri. LiDAR scanner cortesia de la Facultat de Belles Arts, UPV/EH. Fotogrametria: Martin Etxauri. Format: FullHD 1080p, 16:9, Color, Stere. Tècnica: CGI, LiDAR, Photogrammetria.
Dimecres, 6 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DIMECRES D’ART · Paisatges Transitius: Lygia Clark, Jorge Oteiza i Franz Weissmann davant del lloc · Fernando Moral
La lectura de l’obra d’aquests tres personatges ens revela uns lligams entre Europa i Amèrica a la perifèria dels grans moviments i, fonamentalment, una singular concepció de l’art, l’arquitectura i l’home. Ells van abordar la conformació de nous territoris des de complexos valors intangibles.
Fernando Moral és arquitecte per la Universitat de Valladolid, Màster per l´Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona i Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va obtenir la Beca Internacional de Recerca “Jorge Oteiza” de la Universitat Pública de Navarra. Exerceix com a Director de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Nebrija. Actualment és membre del Grup Consolidat de Recerca “Art i Ciutat” de la Universitat Complutense de Madrid i Visiting Professor de Sapienza–Università di Roma (Itàlia). Els seus estudis han estat publicats per diferents editors com Università degli studi di Napoli Federico II, Arquitectura Viva, EGA, Abada i Springer, entre d’altres. És autor dels llibres Oteiza: Arquitectura desocupada i Alfredo Pirri. Espai privat, art públic. La seva tasca com a comissari s’ha reflectit en exposicions com “Mecanoo architecten: the Dutch mountains”, “Ábalos+Sentkiewicz: 6 verticalscapes” i “Eduardo Souto de Moura: Projectes i Concursos”. Ha estat col·laborador del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía.
Dijous, 7 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
FONS HISAO SUZUKI · Les ombres i la llum · Hisao Suzuki
Tot i la voluntat de documentar i el seu enorme rigor a la recerca de la perfecció, les imatges d’Hisao Suzuki són de gran sensibilitat poètica, fruit de la recerca d’una llum on els contrastos entre llum i ombra es dissolen. És la bellesa serena de la llum màgica, la llum suau que apareix al matí ia la nit, on, a mesura que l’equilibri de la lluminositat del cel es trenca, es torna més profunda i transparent.
Hisao Suzuki (Yamagata, Japó, 1957) va graduar-se a l’Escola de Fotografia de Tòquio, 1979. Fascinat per l’arquitectura d’Antoni Gaudí, arriba el 1982 a Barcelona, i s’hi estableix. El 1986 comença a col·laborar amb la revista El Croquis, i es converteix en el seu fotògraf principal; d’aquesta manera contribueix al reconeixement de la publicació com el mitjà de difusió d’arquitectura contemporània amb més prestigi internacional. Les seves fotografies s’han publicat, també, en nombrosos llibres i en d’altres revistes internacionals d’arquitectura i disseny. La seva trajectòria li ha valgut recentment el guardó de la Creu de Sant Jordi 2022 atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Dilluns, 11 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · 365 arbres (2009-) · Cecylia Malik, Polònia · 04:30
“Des del 25 de setembre del 2009 vaig pujar a un arbre diferent durant tot un any. Cada dia cercava l’arbre, el fons i el context adequat. Després seleccionava la roba buscant accentuar el contrast. Mentre s’enfilava als arbres, experimentava la realitat amb tots els meus sentits, però la imatge que era creada sovint es convertia en una cosa molt irreal”.
Cecylia Malik va néixer a Cracòvia i és pintora, performer, educadora, ecologista i activista urbana amb postgrau en estudis curatorials és, entre d’altres, co-creadora de la campanya Alcon Blue Collective i iniciadora d’accions socials i artístiques com Polish mothers on the stump”.
Creació: Cecylia Malik
Dilluns, 11 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DILLUNS D’ARQUITECTURA · Moltes persianes, un porc i un barret · Pau Sarquella & Carmen Torres
De les arquitectures efímeres, toves i manipulables, a la conversió d’arquetips de l’imaginari col·lectiu en reinterpretacions contemporànies, Carmen Torres i Pau Sarquella, compilen una sèrie d’estratègies i sistemes que fan servir com a generadors de projecte.
Sarquella Torres és un estudi d’arquitectura fundat per Pau Sarquella (Banyoles, 1986) i Carmen Torres (Barcelona, 1986), titulats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB 2011).
Després de 4 anys al Sud-est asiàtic, involucrats en la docència a l’International Program in Design and Architecture (INDA) de la Universitat de Chulalongkorn de Bangkok, s’han establert a Banyoles (Girona). Actualment complementen l’activitat docent a l’ETSAV (UPC), la Universitat de Girona i La Salle (Universitat Ramon Llull) amb el desenvolupament de projectes que exploren la capacitat orgànica dels límits entre diferents disciplines del disseny, generant pensament a través de la pràctica.
Entenen la seva ubicació, pretesament perifèrica, com una oportunitat per afrontar de manera tangencial cada projecte. Fugint d’apriorismes i convencions, han generat un ventall divers de projectes, que manté certa coherència en la seva voluntat narrativa i de conversió d’arquetips de l’imaginari col·lectiu en reinterpretacions contemporànies.
Alguns dels seus projectes més destacats són Bang Nong Saeng Kindergarten, premi FAD Internacional de l’opinió i la menció especial del jurat; Carnisseria Germans Soler, premi Bauwelt; o Sostres i Plataformes, premi AJAC.
Pau és coautor de la Persiana Barcelona, un redisseny de la persiana tradicional de corda que ha esdevingut un producte recurrent en els projectes de molts arquitectes nacionals. El producte ha estat premiat amb el primer premi al Fòrum Arquia Pròxima 2016 i amb un Delta de Plata de l’ADI FAD.
Dimarts, 12 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Ballant Canàries / Geografies del Moviment (2022) · Sergo Méndez, Espanya · 02:00 min
Ballant Canàries és un projecte de visibilització de la Dansa a Canàries, inclòs al programa Geografies del Moviment, dirigit per Dácil González. El componen vídeos de ballarins i creadors de les illes, gravats a diferents localitzacions de l’arxipèlag, amb el propòsit d’unir la riquesa geogràfica de les Illes amb la seva riquesa cultural. El vídeocreador és Sergo Méndez, i han estat realitzats amb el suport de FIBICC.
Sergo Méndez és videògraf i creador de vídeos de Santa Cruz de Tenerife, Illes Canàries, especialitzat en Arts Escèniques.
Teresa Lorenzo és creadora i ballarina de La Palma, amb una dilatada carrera professional en què ha col·laborat amb artistes plàstics, compositors, músics i diverses companyies, a més de crear nombroses peces pròpies de diferent índole.
Daniel Abreu és ballarí i coreògraf de Tenerife amb una llarga trajectòria creativa amb més de 60 treballs en què destaca la contínua recerca de llenguatges físics i la transformació de l’escena, des d’una mirada poètica. El 2014, rep el Premi Nacional de Dansa 2014 en la categoria de creació.
Vídeo Teresa Lorenzo – La Palma: Creació i interpretació: Teresa Lorenzo. Enregistrament i edició de vídeo: Sergo Méndez. Realitzat a: Bosque de los Tilos. San Andrés y Sauce, La Palma.
Vídeo Daniel Abreu – Gran Canària: Creació i interpretació: Daniel Abreu. Enregistrament i edició de vídeo: Sergo Méndez. Música: Francisco Sokolowicz. Realitzat a: Parque Arqueológico del MAIPÉS. Agaete, Gran Canària.
Dimarts, 12 de juliol de 2022 · Estrena de documental · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DIMARTS D’RCR LA VILA · La recerca de la bellesa i l’arquitectura a la Bauhaus · Laura Martínez de Guereñu
Sessió de cambra · Masia d’RCR La Vila a la Vall de Bianya · Enregistrat el 8 de febrer de 2022
La Bauhaus va a ser un gresol de noves idees, una incubadora del que es coneix ara com a modernitat. Però, quin va ser el paper que va jugar l’arquitectura i la recerca de la bellesa en el projecte pedagògic?
Laura Martínez de Guereñu (Gipuzkoa, 1973) és Professora Titular d’Història i Teoria de l’Arquitectura a l’IE University a Madrid i Alexander von Humboldt Research Fellow a l’Architekturmuseum de la TU de Munic. És autora de la intervenció artística Re-enactment: Lilly Reich’s Work Occupies the Barcelona Pavilion i de nombrosos escrits sobre la Bauhaus, les autories silenciades i les històries relegades a l’oblit a l’arquitectura de la modernitat. El seu treball acadèmic ha estat reconegut amb moltes ajudes a la investigació, entre les quals destaquen: Beca Lilly Reich per a la igualtat a l’arquitectura (Fundació Mies van der Rohe), Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals (Fundació BBVA), Writer in Residence (Josef and Anni Albers Foundation) i Beca d’Excel·lència (Fundació Rafael del Pino).
Dimecres, 13 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · L’Arbre de la Vida (2021) · Simón Hernández Estrada, Colòmbia · 10:35 min
Homenatge al pintor Abel Rodríguez (nom nonuya: Mogatge Guihu), un ancià dels nonuya, una comunitat indígena del mig del riu Cahuinarí a Colòmbia. A través de dibuixos i narracions, Abel transmet a les properes generacions el coneixement dels seus avantpassats sobre les plantes de la conca de l’Amazones, la seva coexistència amb els animals i els seus significats mitològics.
Simón Hernández Estrada és director, productor i muntatgista, amb una àmplia trajectòria al camp del documental havent treballat per a mitjans com la BBC, ART, CNN, TVE, TVC, Red Bull Media House, Caracol TV i Señal Colombia.
Direcció: Simón Hernández Estrada. Producció: Instituto de Visión / la Popular. Productors: Maria Paula Bastidas i Beatriz López. Música: Simón Mejía.
Dimecres, 13 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DIMECRES D’ART · La bellesa òrfica al cinema · Jordi Balló
La bellesa al cinema a partir de l’experiència de Hammershoi i Dreyer i la seva extensió òrfica, d’aquelles imatges que sempre estan a punt d’aparèixer i desaparèixer, que mostren així la crisi de l’artista com a font d’inspiració creativa, al cinema de Hitchcock, Fellini, Lynch o Céline Sciamma.
Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor d’Iconografia del cinema a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser escollit Degà de la Facultat de Comunicació (2018-2021) i posteriorment director del Departament de Comunicació (2021). Ha estat també “Visiting Professor” al Department of Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Califòrnia), l’any 2008.
És autor i coautor dels llibres La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995); Imatges del silenci (2000); Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (2005, premi Serra d’Or); El món un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015) i Motivos visuales del cine (2016). Va ser autor conceptual del Suplement Cultura/s de La Vanguardia i responsable del seu Consell Assessor entre 2002 i 2014.
Ha estat director d’exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de l’any 1998 fins al 2011, on ha comissariat exposicions com El segle del cinema; Món TV; La ciutat dels cineastes; Erice/Kiarostami; Hammershoi i Dreyer; Totes les cartes: Correspondències fílmiques; o Pasolini Roma, on ha explorat els límits entre la sala de cinema i l’espai del museu.
Dirigeix el Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, des d’on ha impulsat films com La plaga i Sis dies corrents, de Neus Ballús; El cielo gira de Mercedes Álvarez; Cravan vs Cravan i La leyenda del tiempo d’Isaki Lacuesta; Aguaviva d’Ariadna Pujol; En Construcción de José Luís Guerin, o Mones com la Becky i De nens, de Joaquim Jordà, entre d’altres.
L’any 2011, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals com a comissari de l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques. L’any 2005 li va a ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la direcció del Màster en Documental de Creació i el seu impuls a la llibertat creativa.
Dilluns, 18 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Tala (2022) · Luciana Croatto – Col·lectiu Artistas Inflamables, Espanya · 03:00 min
Una planta és viva mentre ho estiguin les seves arrels i no és incomú que arbres talats treguin nous brots i tornin a la vida.
Luciana Croatto (Santa Fe, Argentina, 1985) egressa 2019 al Màster de Practiques Escèniques i Cultura Visual del Museo Reina Sofía i la Universidad de Castilla-La Mancha. Formada al Instituto Superior de Danza del Teatro Colón de Buenos Aires, Argentina a l’Institut Superior de Dansa de Bordeus, França i a l’escola Rudra – Béjart, Lausana, Suïssa, tenint com a mestres més reconeguts Maurice Béjart, M. Haydee, A. Plisetsky, M. Gascard, L. Ekson, S. Bayard, M. Woodworth, D. Chase, etc. Fa part del Col·lectiu Artistas inflamables, una companyia de dansa i teatre físic experimental.
Coreografia i interpretació: Luciana Croatto (Col·lectiu Artistas Inflamables). Camera i fotografia: Samuel Retortillo. Música: Jorge Garrido. Edició i crèdits: Alex Pachón. Enregistrament àudio: Diego M. Contienente. Producció: Labea & Matinada. Amb el suport del Centro Coreográfico de La Rioja & Proyecto CIRVE.
Dilluns, 18 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DILLUNS D’ARQUITECTURA · La bellesa de fer menys · Palinda Kannangara
Sri Lanka o Ceilan, com se la va conèixer durant molts segles, té una llarga història que s’estén al llarg de 2.500 anys. Sent principalment una nació budista, s’ha desenvolupat culturalment i arquitectònicament arrelada a les pràctiques del budisme Theravada. El mode de vida s’ha vist influït per la pràctica budista del “shunyata”, que es tradueix com a “buit” o “silenci”, i el seu enfocament del disseny, que fomenta una filosofia reductora.
Palinda Kannangara (Kolonnawa, Sri Lanka, 1970) té formació en matemàtiques i arquitectura. Com a estudiant, Palinda es va formar amb l’arquitecte modernista de Sri Lanka Anura Rantavibhushana, que havia treballat amb el conegut arquitecte de Sri Lanka Geoffrey Bawa durant 16 anys. Palinda va establir un estudi independent el 2005.
Palinda Kannangara Architects és conegut per una arquitectura experiencial que gira al voltant de la simplicitat i la connexió amb l’entorn natural. La tasca de l’estudi ha estat reconeguda per la sensibilitat contextual, l’ús artesanal de materials i un minimalisme que reflecteix l’ethos de Sri Lanka. La seva obra abasta l’amplitud de Sri Lanka, des de la zona seca fins a les zones humides, passant per la costa, en una paleta diversa de projectes, sovint de petita escala. L’empresa ha rebut diversos premis nacionals i internacionals de prestigi en els 16 anys de pràctica. La seu de l’estudi a Rajagiriya va ser guardonat amb els Premis Internacionals RIBA a l’Excel·lència a Arquitectura 2018. Més recentment han guanyat el Premi Internacional RIBA a l’Excel·lència pel seu projecte Residència de gent gran per a artistes a Pittugala i el V Premi Triennal Geoffrey Bawa a la Excel·lència en Arquitectura pel seu projecte Frame Holiday Structure a Imaduwa 2021. El treball de l’estudi ha aparegut a la recent monografia 212 del Croquis.
Dimarts, 19 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · Mixtura (2021) · Nina Guzzo, Brasil · 09:12 min
Mixtura és el resultat del taller “21 accions de dones i plantes” realitzat amb dones residents a Baixada Santista, São Paulo, Brasil. El taller forjava un ritual entre dones i plantes, i pensava en una barreja coreogràfica, com un joc de paraules del filòsof italià Emanuele Coccia (2018) que suggereix una metafísica de la barreja. Una coreografia de dones interessades a trobar possibles aliances entre roba, objectes i plantes. “Aliances afectives”, com diria Ailton Krenak, basades en la quotidianitat improbable. Parentiu i veïnats impossibles. Transformar per fer altres arranjaments i imaginar futurs i rituals de contradomesticació.
Dones participants: Armada Elisa Andrade Belizário, Brunna Talita Rodrigues, Fernanda Buongermino Vilela, Fernanda dos Santos Camara Melo, Joyce Nunes Souza, Júlia Rafaela Andrade Belizário, Karla Cristina Silva, Layla Alves Cardoso Vieira, Marília Guarit, Maria dos Rita de Càssia Utida, Silmara Franco Baron/Thayna, Cairu Teles Lira, Viviane de Macedo Pepice. Producció: Marina Guzzo i Marília Guarita. Plataforma de pesquisa // Lab Corpo i Art UNIFESP.
Proposta i investigació: Marina Guzzo. Fotografia i vídeo: Gui Galembeck. Passants: Giulia Sales Nascimento da Silva / Alice Iassia. Projecte Intern d’Arts Corporals Marcela da Silva Lopes. Iniciació Científica: Flávia Pavani. Estudiant de mestratge: Kidauane Regina. Art gràfic: Julia Valiengo
Dimarts, 19 de juliol de 2022 · Estrena de documental · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DIMARTS D’RCR LA VILA · Sensibilitat i imaginació crítica · Marina Garcés
Sessió de cambra · Masia d’RCR La Vila a la Vall de Bianya · Enregistrat el 5 de maig de 2022
Què i qui educa la sensibilitat avui ? La sensibilitat no és una disposició psicològica ni només una determinada forma del gust estètic. És la manera com percebem i ens afecta la nostra relació amb el món i amb els altres. Quan l’educació i la cultura no s’ocupen d’aquesta condició fonamental de la sensibilitat, ho fan altres realitats socials, com els mitjans, les xarxes o la indústria cultural. Com pensar, avui, una educació de la sensibilitat capaç de donar-nos la mesura del nostre món desmesurat? A partir d’aquí elaborarem la idea de l’educació de la sensibilitat com un “art dels límits”.
Marina Garcés Mascareñas (Barcelona, 1973) és filòsofa i professora d’universitat. Després de 15 anys com a professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza, actualment treballa a la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia pels reptes contemporanis i el grup de recerca Mussol. És autora de diversos llibres, entre d’altres Un món comú (2012), Filosofia inacabada (2015), Nova il·lustració radical (Premi Ciutat de Barcelona 2018) o Escola d’aprenents (2020). Ha impulsat diversos projectes col·lectius en institucions culturals com el CCCB o el MACBA entre d’altres i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació. En l’àmbit educatiu, col·labora amb l’escola Xamfrà i és premi Marta Mata d’Educació 2020. Internacionalment, els seus llibres estan traduïts a diversos idiomes i és Fellow 2022 de l’institut de recerca The New Institute (Hamburg).
Dimecres, 20 de juliol de 2022 · Matèria Bosc IV · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
MATÈRIA BOSC IV · El Bosc (2022) · Gilles Jobin, Suïssa · 03:30 min
Quan el bosc se n’hagi anat ballarem en un bosc digital? Tres ballarines a Ginebra, un ballarí a Bangalore i un ballarí a Melbourne són capturats en moviment en temps real. Connectats a través d’Internet, ballen junts a un bosc digital.
La Companyia Gilles Jobin va començar els seus experiments digitals amb realitat virtual immersiva el 2017 tornant-se una companyia de dansa digital durant la pandèmia quan el seu director, Gilles Jobin va pensar a capturar el moviment dels ballarins i enviar els seus avatars per actuar en temps real per a audiències en viu a tot arreu del món.
Director: Gilles Jobin. Música: Hahn Rowe. Ballarins a Ginebra: Susana Panadés Diaz, Rudi van der Merwe, József Trefeli. Ballarina a Melbourne: Victoria Chiu. Ballarina a Bangalore: Diya Naidu. Artista 3D principal: Tristan Siodlak. Director Creatiu i Tecnòleg: Camilo de Martino. Artista tècnic i desenvolupador de xarxes: Pierre-Igor Berthet. Captura de moviment en temps real: Studios44/MocapLab – Cie Gilles Jobin. Edició de vídeo: Gilles Jobin.
Dimecres, 20 de juliol de 2022 · Conferència · Pati de l'Hospici · Olot · 19h
DIMECRES D’ART · Metavers i espai · Lucia Tahan
Amb la col·laboració de CONECTA by hna
El Metavers es postula com la propera frontera tecnològica, però què significa el Metavers en termes espacials? Quins conceptes estètics dominen la Realitat Augmentada? Lucia Tahan explica el seu treball recent i aborda el paper fonamental que poden exercir els arquitectes en el desenvolupament d’entorns digitals espacials.
Lucia Tahan és arquitecta i dissenyadora de programari especialitzada en Realitat Augmentada. Des del 2018, la seva pràctica ha tingut base a Nova York, Berlín i Londres. Actualment treballa com a dissenyadora especialista en computació espacial per a Meta on dirigeix el disseny de la seva eina de creació de Realitat Aumentada.
El 2018 va participar en el disseny del pavelló d’Eslovènia de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, on el seu treball també va ser exposat al pavelló d’Espanya. El 2019 ha estat premiada amb les beques Housing the Human per a la investigació sobre el futur de l’habitatge. Anteriorment va cofundar una startup incubada pel New Museum a Nova York. La seva obra construïda comprèn dos habitatges a Extremadura, completats el 2017 i 2018.
El seu treball s’ha presentat a museus i institucions com EPFL (2021), Bi-City Biennale of Architecture/Urbanism Shenzhen (2020), Copenhagen Architecture Festival (2019), HKW Berlin (2018), Istanbul Design Biennial (2018), Museu MAXXI a Roma (2017), Triennal d’Arquitectura de Lisboa (2017) o Seoul Architecture Biennale (2017), i ha estat publicat a mitjans com El País o e-flux i revistes acadèmiques com Lobby (Bartlett School of Architecture).
Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM-UPM), ha estudiat també a la Bezalel Academy of Arts and Design a Jerusalem i la Technische Universität Berlin. Ha impartit classes a la University of Illinois a Chicago, la Bauhaus Dessau, ETSAM i Universitat Camilo José Cela.
