Programa obert 2021

Tema 2021 COMPARTIR

RCR, detall de la col·lecció Kronos, sèrie D. 2019

Les comunitats humanes han compartit des del principi dels temps els recursos, com a forma de supervivència. En aquesta edició volem explorar el fet i el significat de compartir des de diversos angles i disciplines. Compartir pot fer referència a l’ús en comú d’un recurs o espai, però també un bé intangible, com és la informació, o una acció de solidaritat cap a altres persones.

Podem observar exemples a la natura com en els seus processos de dividir i distribuir energia, sistemes de reproducció o ecosistemes d’organismes interdependents que comparteixen el mateix hàbitat.

En l’àmbit de la informàtica, compartir és la figura central en el desenvolupament del programari lliure i el de codi obert. L’accés a Internet ha esdevingut al món una xarxa de relacions. La connectivitat creixent està fomentant la consciència personal de totes les relacions que conformen un món complex i divers.

Aquestes idees es reflecteixen en maneres d’organitzar el treball en equip que s’ha convertit en indispensable per innovar en problemes, productes i serveis moderns, ja que la majoria són sistemes complexos, on una sola persona no pot entendre totes les seves característiques. En un equip amb èxit, la seva cohesió s’expressa en solidaritat i sentit de pertinença. Per formar un equip de treball cal considerar no només les capacitats intel·lectuals dels seus possibles membres sinó també les característiques sociopsicològiques i de personalitat de cada component.

L’actual debat filosòfic identifica compartir amb una nova actitud possible per fer front a una crisi no sols econòmica o del món financer, sinó també el sistema de valors ètics i que és capaç de tenir en consideració la dimensió col·lectiva, no només la individual. Revaloritza l’home com a ésser espiritual, capaç d’anar més enllà del propi ego i de donar un sentit a la seva vida fent-se càrrec dels altres, com passa en moltes cultures indígenes, on la generositat és un element central del comportament en el sistema econòmic i social. Aquestes consideracions destaquen la importància de substituir els valors de la societat mercantil –competència ferotge, cadascun per a si, acumulació sense límits– i la mentalitat depredadora en relació amb la naturalesa, pels valors de l’altruisme, de la reciprocitat, de la convivialitat i del respecte al medi ambient.

El filòsof i economista Serge Latouche parla de vuit canvis o objectius teòrics interdependents que es reforcen recíprocament i que junts constitueixen el cercle virtuós que pot iniciar un procés de decreixement serè, convivial i sostenible: revaluar, reconceptualitzar, reestructurar, redistribuir, relocalitzar , reutilitzar, reciclar. L’economista Jeremy Rifkin identifica, alhora, a la Tercera Revolució Industrial, també anomenada Revolució cientificotecnològica, la via cap a un futur més equitatiu i sostenible, amb un nou règim energètic, ja no centralitzat i jeràrquic sinó distribuït i col·laboratiu.

Saber més

Conferències i converses 2021

Les 9 conferències van estar a càrrec d’Isabel Ferreira, Josep-Maria Mallarach, Jordi Pigem, Daniel Wahl, Zaida Muxí, Gustavo Utrabo, Hisao Suzuki, Carme Pinós i Izaskun Chinchilla, totes precedides per creacions de videoart del cicle Matèria Bosc III.

Com a novetat es van celebrar 3 converses.

Matèria Bosc III

A la tercera edició de Matèria Bosc, una selecció de videocreacions reten homenatge a la potència ètica i estètica dels arbres com a éssers de futur. Són obres de vídeodansa i videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert de 2021′.

Dilluns, 5 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Teaser Matèria Bosc III
2021, 02:00 min

Matèria Bosc fa una aportació sensible a la construcció en curs d’una nova estètica inspirada en els arbres. Una estètica que es configura a partir de valors com la cura, la protecció, la fertilitat, la simplicitat, la vitalitat, l’atenció i la interdependència. Els arbres i el bosc es perceben cada cop més com un patrimoni col·lectiu estretament vinculat a la nostra salut, benestar i fins i tot a la nostra supervivència i, en aquest sentit, és rellevant la construcció i la difusió d’una cultura forestal contemporània que apropi la societat al seu univers i que doni una visibilitat més gran a la seva importància geoestratègica.

Conferència | Arts visuals

Matèria Bosc, caminant cap a una cultura forestal contemporània

Eduardo Bonito i Isabel Ferreira

La cultura forestal contemporània en projectes de l’art i les arts escèniques d’actualitat.

Eduardo Bonito (São Paulo, Brasil, 1969) coordina el projecte BIG PULSE que reuneix 12 festivals de 12 països europeus. És gestor cultural, comissari independent i consultor de diverses companyies i organitzacions de la cultura contemporània.

Isabel Ferreira (Pamplona, 1970) és comissària independent i gestora cultural formada en Història de l’Art amb màster en Cultura Visual i cursos de postgrau en ecologies culturals. Va ser directora artística del DNA Festival de Dansa Contemporània de Navarra (2017 i 2018); directora del Composições Polítiques a Rio de Janeiro Brasil (2010-2016). És co-curadora del programa de xerrades performàtiques Brasil Segrestat i coordinadora de desenvolupament internacional del FIT de Cadis.

Dimarts, 6 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Four Solos in the Wild
Regne Unit (2016), 18 min
Direcció: Ray Jacobs
Coreografia: Mervyn Bradley, Erika Juniper, Graham Busby y Andrew Kelly

La veritat i la profunditat en l’art sovint són evocades per artistes no professionals. Els intèrprets Mervyn Bradley, Erika Juniper, Graham Busby i Andrew Kelly van passar dues setmanes al bosc de Tycanol a Gal·les i, a partir d’aquesta experiència, van crear quatre solos de dansa on juguen amb els seus límits físics i perceptius per lliurar-se a una absoluta simbiosi amb la naturalesa. És un projecte realitzat amb Arty Party, una associació que treballa amb adults amb diversitat funcional d’aprenentatge per explorar, expressar i celebrar la seva creativitat.

Intèrprets solistes: Mervyn Bradley, Erika Juniper, Graham Busby i Andrew Kelly. Performers del projecte: Chloe Shepherd, Dean Warburton, Georgie Dawson. Suport creació: Anna Belyavin, Fran O’Boyle, Tara Rutter. Mentora coreogràfica: Rachel Liggitt. Música: Deuair. Disseny so: Jonah Brody. Facilitador de residència: Simon Whitehead. Vestuari i disseny: Wren Miller. Abastament: Drew Robertson Jacobs. Assistent de càmera: Callum Barre. Director de fotografia: Jonathan Tritton. Edició: Jonathan Tritton i Ray Jacobs. Mescladors de doblatge: Andrew Wilson i Rob Edwards. Fotografia: Chris Nash i Ray Jacobs. Dirigida per Ray Jacobs. Produït per Arty Party.

RCR Selecció 2019: El moviment de la vida: Respectar i restaurar el flux de l’entorn natural

Josep Maria Mallarach

Reconnectar amb la natura i el territori.

Josep Maria Mallarach (Olot, 1955) va ser el primer director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (1985-1991) i va coordinar amb Josep Germain la primera avaluació del sistema d’espais protegits de Catalunya (2001-2003). Forma part del Grup de Treball d’avaluació de l’efectivitat de la gestió dels espais protegits de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la IUCN. Va redactar el capítol d’avaluació del Pla d’Acció dels Espais Naturals Protegits d’Espanya (2002) i la primera avaluació (2007). Des del 2001 dirigeix el màster d’espais naturals protegits de les universitats Autónoma de Madrid, Complutense i d’Alcalá de Henares. Ha publicat sis llibres i nombrosos articles. És fundador de l’associació Silene per estudiar, divulgar i promoure el patrimoni espiritual i cultural immaterial i els seus valors inherents, especialment pel que fa a la Natura.

Dimecres, 7 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Forest Floor
Robbie Synge, 2019, 04:45 min

Al bosc d’Abernethy, els artistes i amics Julie i Robbie investiguen de manera lúdica solucions col·laboratives davant dels problemes d’accés a la natura que enfronten les persones amb discapacitat física.

Director i editor: Robbie Synge; Performers: Julie Cleves & Robbie Synge; Cambra: Emma Dove; Enregistrament de so: Jonathon Mcloone; Color: Beth Woodruff; Fotografia: Scott Green; Agraïments especials: Susan Christie. Encarregat per LUX Scotland i la BBC com a part de “Now & Next”.

El sentit del lloc

Jordi Pigem

El sentit del lloc en relació amb la nostra experiència de l’espai i la nostra experiència del món.

Jordi Pigem (Barcelona, ​​1964) és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor de Filosofia de la Ciència al Màsters in Holistic Science del Schumacher College (Regne Unit) del 1998 al 2003 i és professor de diversos cursos a universitats espanyoles. És autor, entre d’altres, d’Àngels o robots: La condició humana a la societat hipertecnològica (2018), Intel·ligència vital: Una visió postmaterialista de la vida i la consciència (2016) i L’odissea d’Occident: Modernitat i ecosofia (1994). És també autor de l’edició i introducció de Raimon Panikkar, Ecosofia: La saviesa de la Terra (2021). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi Joan Maragall (2016). Ha publicat sis llibres i nombrosos articles sobre espais protegits, especialment sobre criteris d’avaluació i de conservació del patrimoni natural.

Dijous, 8 de juliol de 2021 Conversa | Arquitectura i paisatge

Conversa de Rafael Aranda amb Josep-Maria Mallarach i Jordi Pigem

Com s’ha de cultivar la persona per sentir el lloc?

Dilluns, 12 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Aikué i Zepé (Encara r-existeixo)
Zahy Guajajara i Mariana Villas-Bôas, 2021, 07:00

A Aikué la terra simbolitza l’origen de la vida i la força de resistència de la cultura indígena que lluita per la supervivència.

Artista: Zahy Guajajara; Adreça. Mariana Villas-Bôas; Guió: Zahy Guajajara i Mariana Villas-Bôas; Fotografia: Leandro Pagliaro; Muntatge: Raquel Couto. Correcció del color: Juliana Muniz; Assistent de Postproducció: Iván Ignacio. Gràcies a l’equip d’Aikué 2019.

Conferència | Medi ambient

Dissenyant cultures regeneratives

Daniel Wahl

La sanació dels llocs i el bioregionalisme com a estratègies per generar cultures regeneratives.

Daniel Christian Wahl (Munic, Alemanya, 1971) és llicenciat en Biologia (BSc. Hons., Univ. d’Edimburg), Ciència Holística (MSc., Schumacher College) i Disseny Natural (PhD., Univ. de Dundee). Va ser director del Findhorn College entre 2007 i 2010, és membre de l’International Futures Forum i d’H3Uni, soci promotor de r3.0, i forma part dels consells assessors d’Ecosystems Restoration Camps, Commonland, Ojai Foundation, Systems Change Alliance i l’Overview Institute of Austràlia. Daniel viu a Mallorca, on ha col·laborat en la creació de SMART UIB, i treballa a nivell local i internacional com a consultor, educador i activista. Va formar part del grup de treball acadèmic de la Global Ecovillage Network i ha estat vinculat a GEN durant gairebé 20 anys. Col·labora estretament amb Gaia Education des del 2007 Daniel ensenya regularment als màsters de Pensament de Disseny Ecològic i Economia Regenerativa al Schumacher College. El seu llibre Dissenyant Cultures Regeneratives (en anglès: Triarchy Press, 2016; en espanyol: EcoHabitar, 2021) ha aconseguit reconeixement internacional.

Dimarts, 13 de juliol de 2021 Matèria Bosc

A Gift to the Future: Tree Mountain by Agnes Denes,
The Shed, 2019, 04:15 min

Al petit vídeo documental, Agnes Denes recorda la creació de “Tree Mountain: una càpsula del temps vivent: 11.000 arbres, 11.000 persones, 400 anys”, una obra d’art de bioremediació col·laborativa. El vídeo va ser produït per Agnes Denes per a “Absolutes and Intermediates” realitzada a The Shed de Nova York del 9 d’octubre de 2019 al 12 de març de 2020.

Conferència | Arquitectura i paisatge

Dones, paisatge i creació

Zaida Muxí

La contribució de dones des del s. XIX fins l’actualitat a l’arquitectura i el paisatge.

Zaida Muxí Martínez (Buenos Aires, Argentina, 1964) és doctora arquitecta, i, des del 2003, professora d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), ha estat subdirectora de l’ETSAB (2009-2012) i codirectora juntament amb Josep Maria Montaner del Màster Laboratori de l’habitatge del segle XXI a l’ETSAB (2004-2014). Ha estat Directora d’Urbanisme Habitatge, Medi Ambient, Ecologia Urbana, Espai Públic, Via Pública i Civisme de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet (2015-2019). És especialista en urbanisme, arquitectura i gènere. Ha estat assessora de la secretària d’habitatge de Sao Paulo, Brasil (SEHAB) en urbanització de faveles i habitatge de reallotjament (2010-2012) i assessora de la Secretaria d’Habitat i Inclusió (SECHI) de la ciutat de Buenos Aires en urbanisme i gènere en la millora dels barris (2013-2015). El seu llibre més recent és Dones, cases i ciutats. Més enllà del llindar (2018) traduït a l’anglès el 2021 Beyond the Threshold. Women, houses and cities (2021). Ha impartit conferències i cursos a nombroses ciutats d’Amèrica, Europa i Àsia.

Dimecres, 14 de juliol de 2021 Matèria Bosc

El viento de Paula
Nacho Arantegui, 2017, 05:30 min

El viento de la Paula és un vídeo-dansa al paisatge de la ribera de l’Ebre amb les seves pollancredes a la primavera, un moment d’especial bellesa en què el vilà cotonós cobreix el terra formant un mantell blanc a la terra.

Dansa improvisació: Paula Gelpi; Ser del vent: Nacho Arantegui; Direcció, guió, producció, fotografia, càmera i so: Nacho Arantegi; Col·laboració: Gonzalo Catalinas; Muntatge: Yago de Mateo; Localitzacions: Ignacio Falcón; Localització: Alcalá de Ebro, Saragossa. Una producció de Nacho Arantegui amb el suport d’Ajuntament de Saragossa i Etopia – Centre d’Art i Tecnologia de Saragossa.

Conferència | Arquitectura i paisatge

Pragmatisme i inestabilitat en la construcció del paisatge

Gustavo Utrabo

L’arquitectura com un mitjà per connectar la gent i imaginar el futur a través d’enfocaments sostenibles i inclusius.

Gustavo Utrabo (Curitiba, Brasil, 1984) es va graduar en Arquitectura i Urbanisme per la Universitat Federal del Paraná el 2010. Amb seu a São Paulo, Gustavo Utrabo és cofundador d’Aleph Zero el 2012, estudi guanyador del Premi Internacional RIBA 2018 i del Premi RIBA a l’Arquitecte Emergent. Ara pel seu compte, Utrabo veu la seva feina com un mitjà per connectar la gent i imaginar el futur mitjançant enfocaments sostenibles i inclusius. Recentment, Utrabo ha publicat la seva primera monografia a El Croquis. Ha impartit conferències i cursos a nombroses ciutats d’Amèrica, Europa i Àsia.

Dijous, 15 de juliol de 2021 Conversa | Arquitectura i paisatge

Conversa de Rafael Aranda i Carme Pigem amb Gustavo Utrabo

Entendre el lloc.

Dilluns, 19 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Good Things to Come
Krystal S. Lowe & Alexander Wharton, 2021, 2:00 min

Good Things to Come, de Krystal S. Lowe i Alexander Wharton, és un duet de dansa i veu que explora la solitud en espais verds; com la unitat entre la humanitat i la naturalesa condueix a la sostenibilitat de la vida.

Director & Performer: Krystal S. Lowe; Poeta: Alexander Wharton; Film: Gundija Zandersona; Edició: Jonathan Dunn; Vestuari: Emma-Jane Weeks.

Conferència | Fotografia

El Fons Hisao Suzuki

Hisao Suzuki

El 2021, RCR Bunka Fundació acull el llegat del fotògraf Hisao Suzuki de més de 45.000 fotografies amb la millor arquitectura contemporània mundial.

Hisao Suzuki (Yamagata, 1957) va graduar-se a l’Escola de Fotografia de Tòquio, 1979. Fascinat per l’arquitectura de Antoni Gaudí, arriba el 1982 a Barcelona, on fixa la seva residència. En 1986 comença a col·laborar amb la revista El Croquis, i es converteix en el seu fotògraf principal, contribuint d’aquesta manera al reconeixement de la publicació com al mitjà de difusió d’arquitectura contemporània amb més prestigi a nivell mundial. Les seves fotografies s’han publicat en gairebé totes les revistes internacionals d’arquitectura i disseny així com en nombrosos llibres.

Dimarts, 20 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Intent d’estructura vertical V, VI i VII. Sèrie Intents
Román Corbato, 2020, 09:21 min

La sèrie de vídeos Intents forma part d’un projecte de recerca que se centra en el paisatge i el territori, i com aquests dos conceptes han evolucionat fins a la contemporaneïtat. El que importa és el procés, el valor del treball físic en contacte amb la natura.

Conferència | Arquitectura i paisatge

L’arquitectura segons Carme Pinós

Carme Pinós

Carme Pinós explica la seva visió de l’arquitectura des dels seus inicis a l’escola d’arquitectura, el reconeixement internacional al costat d’Enric Miralles, la fundació del seu propi estudi el 1991 fins a l’actualitat.

Carme Pinós (Barcelona, 1954) és arquitecta per l´Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Després d’assolir reconeixement internacional juntament amb Enric Miralles amb projectes com el Cementiri d’Igualada, Carme Pinós funda el seu propi estudi el 1991, compaginant-ho amb la docència a universitats com la UC Berkeley, la Harvard Graduate School of Design, l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University. Entre els projectes recents destaquen la Plaça de la Gardunya; el Centre Cultural Caixaforum de Saragossa i les Torres d’Oficines Cube I i Cube II a Guadalajara, Mèxic. Ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals hi ha la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence (2016), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2015) i el Premi de Arquitectura Espanyola del CSCAE (1995). El 2012 va ser nomenada International Fellow del Royal Institute of British Architects i el 2011 Honorary Member de l’American Institute of Architects.

Dimecres, 21 de juliol de 2021 Matèria Bosc

Competing for Sunlight: Ash
Dagmar Dachauer, 2018, 4:30 min

Ash és la segona part de la trilogia Competing for the Sun que Dagmar Dachauer dedica als arbres. A Ash, que es tradueix per freixe però també cendra, Dagmar ret homenatge als freixes de l’espècie excelsior (Fraxinum excelsior) que estan en perill d’extinció a causa d’un fong que infecta el continent europeu des dels anys noranta.

Directora: Dagmar Dachauer; Coreografia i dansa: Dagmar Dachauer, Knut Vikström Precht; Cinematografia, Postproducció: Kilian Immervoll; Assistent de direcció: David Mair; Il·luminació: Benjamin Lachower; Música: Green Grass de Tom Waits; Productora: Dagmar Dachauer; Coproductor: Bert De Somviele; Coproducció: C-TAKT; Dommelhof, BOS+; Produït per: UMFUG; amb el suport de: Bundeskanzleramt Österreich, Land Oberösterreich.

Conferència | Arquitectura i paisatge

Obres

Izaskun Chinchilla

Repensar els models arquitectònics i urbanístics prioritzant no tant el saber tècnic, formal i abstracte dels seus professionals com la dimensió pública i cívica de la seva activitat.

Izaskun Chinchilla Moreno (Madrid, 1975) és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM-UPM). Dirigeix el seu propi estudi des del 2001 a Madrid. És professora i investigadora a la Barlett School of Architecture (UCL Londres, Regne Unit). També ha impartit classes a l’École Special de París i a la Universitat HEAD de Ginebra. Ha estat professora d’estudi a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat d’Alacant del 2002 al 2007 i actualment està fent classes a l’ETSAM i a l’Institut d’Empresa de Madrid. Ha participat en fòrums, conferències i debats a més de 80 destinacions internacionals i més de 90 revistes han publicat les seves propostes. La seva obra ha format part, entre d’altres, d’exposicions com la Biennale di Venezia, V Biennal d’Arquitectura i Disseny de Sao Paulo i exposicions itinerants com Noves Tendències Europa-Àsia, Panorama Emergent Iberoamericà o Europan. Ha guanyat més de 20 premis diferents en concursos professionals.

Dijous, 21 de juliol de 2021 Conversa | Arquitectura i paisatge

Conversa de Carme Pigem i Assumpció Puig amb Carme Pinós i Izaskun Chinchilla

Arquitectura i ciutat: història, memòria, experiència i sentit transcendental i col·lectiu.