RCR arquitectes. Arrels i ales

RCR, inicis: a la Sala Oberta 2, la mostra comença amb les primeres obres de l’estudi a Olot, explorant la seva decisió de treballar des de la ciutat i la relació amb el paisatge, des de cases fins a intervencions transformadores dels primers vint anys de l’estudi, com les cases Margarida, Mirador i Horitzó, laboratoris construïts on qüestionar-se l’habitar convencional; o l’Estadi d’Atletisme Tossols-Basil, el Pavelló del Bany i el Parc de Pedra Tosca, intervencions de proximitat en el paisatge que permeten que els ciutadans d’Olot habitin el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Inicis
Els inicis d’RCR arquitectes estan lligats a una intensa experimentació que té com a base el paisatge que envolta Olot, un parc natural intensament treballat, habitat, que ha generat un paisatge on la natura i l’artifici conviuen en harmonia. El Far de Punta Aldea, a Gran Canària (1988), guanyat per concurs, servirà com a manifest d’aquesta manera d’entendre el paisatge i l’arquitectura. A Olot, el Pla Especial de Protecció de la Zona dels Tossols Basil (1990) fa servir aquesta sensibilitat per acostar encara més el parc als ciutadans i organitzar espais d’oci i de lleure. L’Estadi del Tossols Basil i el Pavelló del Bany en seran el resultat. Paral·lelament, proposen lliurement un seguit d’intervencions fresques i agosarades que, sense un imaginari format, consolidaran la seva relació amb la construcció i els industrials, amb la qual obtindran resultats notoris des del primer moment.

La ciutat imaginària, la ciutat esquinçada
La ciutat actual, prepotent i colonitzadora, que vol vèncer el territori, ha de venir subjugada al paisatge i s’ha d’esquinçar, de rompre, ha de venir travessada per faixes verdes, espais públics fluents com en un sistema fluvial, més apropiats a la vida contemporània, que dotaran d’un nou ordre la ciutat. Per a establir un nou diàleg de ruptures i fragments construïts, amb no ruptures i globalitats paisatgístiques, per a un nou futur territorial.
Perquè, en definitiva, la ciutat imaginària comença allà on continua el paisatge..

Aranda – Pigem -Vilalta, arquitectes associats
L’artista del mes. 1994

QUI PARLA D’OLOT I NO EL
CONEIX, TOT I HAVER-LI ESTAT
PRESENTAT, EN TÉ UN VALOR

IMAGINAT

QUI CONEIX OLOT COM UN VELL
AMIC, AMB LLARGA
HISTÒRIA, EN TÉ UN VALOR

SENSE IMATGE

QUI VOL MATERIALITZAR OLOT
AVANÇANT SOBRE EL SEU VALOR
IMAGINAT, EN TÉ UN VALOR

IMAGINARI

QUI VOL CREAR UNA IMATGE
CONJUGANT IMAGINAT, SENSE IMATGE,
IMAGINARI, ÉS LA PROPOSTA

Aranda – Pigem -Vilalta, arquitectes associats
L’artista del mes. 1994

Època blanca
Des del principi, les cases d’RCR arquitectes seran reconegudes per uns volums prismàtics marcats i definits, revestits de pedra calcària d’una blancor molt pura provinent de Cabra, Còrdova. Aquestes cases, molt característiques, contenen força experimentació: des de les crugies estretes paral·leles als bancals de la Casa Mirador, a la Moixina, fins a l’ús explícit de l’acer a la Casa per a un ferrer i una perruquera, de la Canya. Cadascuna d’aquestes cases seguirà innovant i provant diversos aspectes i maneres de relacionar-se tant amb el paisatge com amb el seu entorn immediat. Els projectes pujaran d’escala —Espais per a l’oci i la cultura, a Riudaura; Institut Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, i la Facultat de Dret de la UdG, a Girona— i diversificaran les funcions. Aquesta col·lecció de cases constitueix un laboratori en què cadascuna de les peces troba la seva personalitat i les seves característiques específiques.

L’Espai Barberí, el paradigma
L’estudi d’RCR, l’Espai Barberí d’Olot, és un indret absolutament diferent dels estudis d’arquitectura convencionals, ja que Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han convertit les restes d’una foneria de campanes del segle xviii en un espai polivalent, transparent, obert, on la vegetació i el paisatge dialoguen amb els llocs de treball, fugint de la gèlida fredor de l’arquitectura de parets blanques. Així, les antigues columnes de ferro colat, les encavallades, les grues i les parets calcinades acullen les taules amb ordinadors, les lleixes plenes de llibres, els grans taulers amb plànols desplegats i els dibuixos i les aquarel·les que trobem escampats arreu. De fet, l’Espai Barberí és un laboratori, a la manera de la Factory de Warhol, un lloc sense fronteres humanes ni intel·lectuals en què tot està al servei de la creativitat, la imaginació i la innovació.
Daniel Giralt-Miracle, text La poètica d’una arquitectura.

“… I somia,
què somia?
Pintors amb la brotxa com a grans creadors…”
II Concurs Literari de 8è d’EGB: “Un àngel dorm”, 1972

“Allò pur i essencial, la idea, és el que val!”
1988

“La nostra arquitectura té el seu origen en l’entorn on vivim i en les persones que som, i ens apassiona el poblat global, el temps que ens sensibilitza la individualitat del poblat.”
1995

“Aprenem a compartir com un aliatge químic, no mecànic.”
1997

“[…] un dels nostres anhels com a arquitectes envers l’arquitectura radica en l’assoliment de l’obra global com una unitat, des del lloc fins a l’objecte.”
1997

“Arquitectura és l’art de materialitzar els somnis en un viatge de llarg recorregut.”
2003

— Quina altra vida t’agradaria viure?
—La mateixa
Programa “Ànima”, de TV3, 2008

Inici
1960·61·62 Neix a Vic en Ramon, i a Olot en Rafael i la Carme.
1963 En Rafael comença a l’Escola Maria Reina d’Olot.
1966 En Ramon comença a l’Escola Pública Malagrida d’Olot i en Rafael a l’Escola Pia d’Olot.
1968 La Carme comença a l’Escola de les Carmelites, als 6 anys, a Les Preses.
1972 La Carme va a l’Escola Pública Malagrida d’Olot.
1973-76 En Ramon fa cursos a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
1975-76 Comencem a l’Institut Montsacopa d’Olot. Primer en Ramon i en Rafael, i després la Carme.
1977-79 La Carme fa cursos a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
1978 En Ramon, junt amb en Manel i el seu pare, dibuixen i construeixen l’estudi Jesús Vilalta, que mor l’any següent als 50 anys.
1979-80 En Ramon i en Rafael estudien Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, ETSAV, un any després la Carme. Estudis de sis anys de formació i projecte final de carrera, PFC.
1983-85 Ben aviat fem el projecte i la construcció de la reforma de la masia de can Cardenal, a Batet de la Serra.
1985 Viatge a Grècia de final del sisè curs, amb professors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB.

Descobrim i experimentem el valor de la relació de l’arquitectura en llocs significats de paisatge.

1986-87 Projecte i construcció de la Nau comercial en un envoltant industrial. Serà seleccionada al primer FAD d’àmbit català. És el primer reconeixement per una obra i és motiu de gran il·lusió i alegria. Promou Lagares & Vila. Olot
1987 El 26 de gener en Rafael i en Ramon aproven el PFC i la Carme el 17 de novembre.

Decidim compartir la creativitat a Olot: neix Aranda/Pigem/Vilalta.
El primer treball serà d’atenció al públic en el període d’informació pública del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El primer estudi serà el de Jesús Vilalta.

1988
Els dies sense distincions els fem molt llargs i intensos; la il·lusió, la passió i l’amor pel que fem ens guien.
Guanyem el primer concurs: Concurs Nacional de Fars a Punta Aldea, a l’illa de Gran Canaria.
L’experiència és remarcable, ens consolida el valor que donem a la idea.
El projecte aporta un canvi tipològic, és disruptiu, 30-6-1988.
Pensem i practiquem fer “Tabula rasa”, des del buit, des de l’origen per no estar condicionats i poder generar el que és desconegut.
En Ramon fa el Màster d’Arquitectura del Paisatge a l’ETSAB, 1988·1990.
La Carme és representant de l’ETSAV en el International Laboratory of Architecture and Urban Design, ILAUD, Siena, Itàlia.
En Ramon guanya el IV Premi N. M. Rubió i Tudurí d’Arquitectura i Jardineria, PFC.

1988 Far, a Punta Aldea, Gran Canaria. 1r Premi concurs. RCR arquitectes / M. Tàpies.
1988-91 Habitatges Gaudí, a Olot, Girona.
1988-91 Casa Margarida, a Olot, Girona.
1988-92 Hotel**** Albons Calm, a Albons, Girona. Primer premi del concurs restringit.

Trobat el projecte, es tracta de desenvolupar-lo amb amor, passió i profunditat. No importa la tasca, l’important és l’actitud de com es desenvolupa.
Si el propòsit ens surt del cor, l’hem encertat. Si és així, hi ha quelcom que ens guia i ens porta, és quelcom que ens fa caminar inefablement per un camí propi.

Il·lustració del llibre blanc de l’exposició monogràfica WORKS 1988-98 ARANDA PIGEM VILALTA ARCHITECTS, a la Galeria Ozone Living Design Center de Tòquio, 1997, on es remarca l’agraïment a les persones dels primers deu anys de treball.
この本を上梓するに当たり、さまざまな形でご協力いただいたたくさんの方々に心から感謝しています。特に次の方々にはこの場を借りてお礼を述べたいと思います。Y. Koizumi, M. Fujino, Sh. Hagiwara, M. Checinski, Mf. Micchael-Kova, M. Nakatani, Y. Shakuta, また、ここに掲載した作品の設計、建築を私たちに任せてくださった次の方々にも心から感謝を捧げます。H. Machida, P. Macias, F. Ventura, M. Ginesta – Mr. Bagué, J. Benedito-M.de Pablo, S. Delàs, J. Vicens, J. Falgarona, E. Planadecursach, I. Brussosa, L. Donado, J. Hugas, R. Fortet, I. Pigem- J. Barceló, M. Lagares – M. Vilalta, V. Tàpies, F. Asensio – C. Acero, J. Marguí – G. Anglada, X. Ruscalleda – P. Farjas

1989
La difusió del projecte del Far porta a la invitació de l’empresa japonesa IC Works, per participar en un concurs restringit de restaurant i zona comercial a l’illa de Saikaibashi, Japó. Guanyem el primer premi.
També ens portarà a participar al concurs restringit del Pavelló de Catalunya a l’Expo 92 de Sevilla. Guanyen el concurs X. Ruiz i P. Llimona.
Ens instal·lem a l’estudi del passeig d’en Blay núm. 34 d’Olot, amb l’ajut de les famílies.
En Ramon és Becari per a la Formació de Professorat i Personal Investigador del Ministerio de Educación y Ciencia MEC, 1989·92 i Professor d’Urbanisme i Arquitectura del Paisatge a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV, 1989·2001.

1989 Portal de la cabana Can Cardenal, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1989 Saikaibashi, a Nagasaki, Japó. Primer premi del concurs restringit.
1989-90 Habitatges Vila Olímpica “Barcelona 92”, a Banyoles, Girona. RCR arquitectes / R. Fortet.
1989-90 “L’Espai Fluvial i el Lleure. Olot 2002”, a Olot, Girona.
1989-91 El Clavell, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1990 El Croquis Editorial ens selecciona entre els deu arquitectes espanyols menors de 40 anys per al III Salon International d’Architecture de la Vilette, a França. Pel Far a Punta Aldea i obra significativa, 2-7-1990.

Viatge de feina i estudi al Japó, convidats per IC Works. Aquest viatge representarà un gran impacte en la nostra percepció, sensibilitat i cohesió. Serà màgic!
El vol per Alaska és una experiència excepcional i se’ns grava al cor.
En el vol de tornada, decidim compartir junts una sola taula.
Els ideals més preuats per nosaltres són l’amor, la llibertat i la creativitat.

1990 Àrea d’acollida i accés a la Fageda d’en Jordà, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1990 Pavelló de Catalunya Expo-92, a Sevilla. Concurs restringit. Col·laboradors: M. Tàpies, A. Sáez.
1990 Microcentral hidroelèctrica “Els Salts”, a Castellserà, Lleida.

1991
Sovint ens repetim que els arbres ens han de deixar veure el bosc al llarg de tot el procés projectual.
Aprenem que la incertesa és el camí que ens porta a la llibertat, i la seguretat es troba en la comprensió de la incertesa. Sense incertesa la vida és repetició!

1988-91 Habitatges Gaudí, a Olot, Girona.
1989-91 El Clavell, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1991-92 Pla Especial Parc Nacional d’Aigüestortes- Estany de Sant Maurici, a Lleida. Primer premi del concurs.
1991-92 Pla Rector d’ús i gestió Parc Nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici, a Lleida. Primer premi del concurs.
1991-92 Pavelló per a convidats Can Cardenal, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1991-93 Torrent dels Llops III-IV, a Martorell, Barcelona.
1991-97 Habitatges Pau Casals, a Palau d’Anglesola, Lleida.
1991-00 Estadi d’atletisme Tossols Basil, a Olot, Girona.

1992
L’Antonio Sáez substitueix en Ramon a l’Escola d’Art d’Olot.
Aprenem a compartir amb la convicció que els resultats són superiors a la suma de les parts.
Cerquem l’excel·lència en tot el procés arquitectònic. Intentem imprimir d’esperit les atmosferes creades.
La Carme és professora de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV, 1992-99.

1988-92 Casa Margarida, a Olot, Girona.
1988-92 Hotel**** Albons Calm, a Albons, Girona. Llibre catàleg Albons Calm Hotel.
1991-92 Pavelló per a convidats Can Cardenal, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.

1993
Creiem en la creativitat compartida!
Una conversa no determinada de la qual poden sortir noves idees, és la màgia.
Es publica per primera vegada a la revista El Croquis la Casa Margarida, número dedicat a l’arquitectura espanyola.
En el text: “Minimalismos”, J. M. Montaner diu d’RCR “… especialmente hábiles para situarse en el lugar, destaca la Casa Margarida, una obra pulcra y minimalista”. És el primer comentari escrit d’un crític d’arquitectura.
Oriol Bohigas visita la Casa Margarida. “…una casa molt clara, plena de relacions interessants… tenir volum d’espai és qualitat…”
Primer llibre “El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge”.

1991-93 Torrent dels Llops III-IV, a Martorell, Barcelona.
1993 Exposició i catàleg “Enquadraments. 10 Anys de Pla General”, a Olot, Girona.
1993 Exposició “La Ciutat Imaginària”. Obra per a l’Artista del mes, a Olot, Girona.
1993 Proposta de conceptualització i normativa “Els càmpings ecològics”.
1993 Pla especial de protecció i millora del centre històric, a Sant Feliu de Pallerols, Girona. Catàleg “Seqüències”.
1993 Projecte d’investigació “L’obra hidràulica en els Pirineus”, beca Fundació la Caixa.
1993-94 Pavelló d’accés a la Fageda d’en Jordà, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.

1994
Viatgem per EUA, volem trepitjar les imatges viscudes del vol al Japó sobre Alaska.
Washington D.C., Seattle, Anchorage, Newark, Chicago, Nova York, MIT Chicago, obres vàries de Frank Lloyd Wright…
Aprenem a transmetre’ns les experiències pròpies com si tots les visquéssim, compartint intensament les percepcions i ens dona una gran cohesió.
Film “Le Volcan, la Forêt et les Architectes”, FR3 MF. Michal-Kova, M. Checinski.
Casa Margarida és finalista a la Muestra de Arquitectura Española, 1991·93.
El Croquis Arquitectura española 1994, amb el Pavelló d’accés a la Fageda d’en Jordà.

1993-94 Pavelló d’accés a la Fageda d’en Jordà, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1994 Ecopolis. L’habitatge de baix impacte ambiental.
1994 Estudi per a un pintor, a Olot, Girona.
1994 Casa T, a Olot, Girona.
1994-99 Casa Mirador, a Olot, Girona.
1994-99 Espais per a l’oci i la cultura, a Riudaura, Girona.

1995
No importa de qui és la paraula, la mà o l’energia, l’important és la idea, és anar lluny.
No separem el “treball” de la resta de la vida, perquè no sentim que treballem.
La Carme és membre del tribunal de projectes fi de carrera, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, ETSAV, 1995-03.
Premi Euro-Belgian Architectural Awards per la Casa Margarida, a Brusel·les.
Descobrim l’obra de Juliaan Lampens en una exposició monogràfica i coneixem en Klaas i la Rose Goris i en Ralf i la Isabel Coussée.
Neix l’Anna Aranda i Mayans, 12-3-95.

1995 Can Passavent, al Volcà Croscat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
1995-98 Pavelló del bany Tossols Basil, a Olot, Girona.
1995-99 Facultat de Ciències Jurídiques, a la Universitat de Girona, Girona.
1995-99 IES Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, Girona.

1996
Es va consolidant un model bàsic d’estructura de funcionament global (TOP).
Un model dinàmic, amb pilars fonamentals per ajudar a desenvolupar la creativitat.
Viatge als EUA; fem un gran triangle amb cotxe per la prada americana amb més de 4.000 km.
Los Angeles, Santa Monica, Aspen, Boulder, Des Moines, els ponts de Madison County, Iowa City, Chicago, Dallas, Fort Worth, Houston, La Jolla, Amarillo, San Juan de Capistrano…, Nova York i els afores.
Visitem obres dels mestres, les veiem, les toquem, les sentim…
Els viatges nodreixen les nostres experiències i emocions.
El coneixement pot ser ensenyat a les escoles, a la universitat, ens agrada l’experiència com quelcom misteriós que ens és transferit, senzillament ho comprenem i la comprensió ens obre la consciència.

1996-00 Casa per a un editor, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.
1996-00 Esfera de la llum, al Port de Palamós, Girona. Primer premi del concurs restringit.
1996-00 Casa Roser, a Sant Privat d’en Bas, Girona.
1996-00 Casa per a un ferrer i una perruquera, a La Canya, Girona.

1997
El que importa, el que domina, és la idea, no les formes ni l’escala de treball.
Tornem a viatjar al Japó per a l’exposició monogràfica a la Galeria Ozone, a Tòquio. Es publica el catàleg blanc.
Fem visita monogràfica sobre l’obra de Tadao Ando a més d’una dotzena d’obres per experienciar i poder comprendre millor els seus textos escrits.
La Carme és professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB, a la càtedra de J. Ll. Mateo, 1997-2003.
Rebem la Beca d’Arts Plàstiques i Disseny, a Olot.
Amb les experiències i una voluntat constant de millora es van creant manuals per facilitar el desenvolupament de les tasques.

1991-97 Habitatges Pau Casals, a Palau d’Anglesola, Lleida.
1997-98 Equus parc de Catalunya, a L’espai hípic i el lleure, a Bàscara, Girona.
1997-01 Casa Fuelle, a Les Preses, Girona.
1997-04 Parc de Pedra Tosca, a Les Preses, Girona.

1998
Ens acompanyarà la Gemma Puigvert, 10-2-1998.
I la Marta Subirós, 14-4-1998.
Es consoliden l’estructura, els valors, els principis i les maneres de fer, 1988-98.

1995-98 Pavelló del bany Tossols Basil, a Olot, Girona.
1998 Can Jordà, a Santa Pau, Girona.
1998 COOC Casino Olotí Olot Cosmopolita, a Olot, Girona.
1998 Casa H – dues cases per a dos germans, a Begur, Girona.
1998-99 Casa per a un pintor, a Sales de Llierca, Girona.
1998-00 Seu del Pessebre, a Bàscara, Girona.
1998-00 Espai Esportiu Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, Girona.
1998-05 Parc de l’Arbreda, a Begur, Girona.
1998-15 Casa A – dues cases per a dos germans, a Begur, Girona.

1999
Aprenem aviat que el valor de les idees no és solament tenir-les, sinó la capacitat de portar-les a terme, construir-les.
Exposició a la sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Es publica el catàleg negre.
A la Carme li ofereixen de ser professora a l’Escola Politècnica Federal ETH de Zuric, però declina la proposta.

1999 Via Parc Tossols Basil, a Olot, Girona.
1994-99 Casa Mirador, a Olot, Girona.
1994-99 Espais per a l’oci i la cultura, a Riudaura, Girona.
1995-99 Facultat de ciències jurídiques, a la Universitat de Girona, Girona.
1995-99 IES Vilartagues, a Sant Feliu de Guíxols, Girona.
1999 Nous jutjats, a Tarragona. Primer premi del concurs.
1999 Hotel**** Ultònia, a Girona.
1999-00 Vernio, a Olot, Girona.
1999-00 Pavelló 2×1 del Tossols Basil, a Olot, Girona.
1999-05 Casa Cuca de llum, a Olot, Girona.
1999-15 Casa entre dos murs, a Jaca, Osca.

2000
40 Architects under 40, Jessica Cargill Thompson. Taschen. Llibre de gran impacte, d’una nova generació internacional que s’està consolidant amb força.
Neix la Victòria Vilalta Pigem, 16-6-2000.

1991-00 Estadi d’atletisme Tossols Basil, a Olot, Girona.
1996-00 Casa per a un ferrer i una perruquera, a La Canya, Girona.
1996-00 Casa per a un editor, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.
1996-00 Casa Roser, a Sant Privat d’en Bas, Girona.
1996-00 Esfera de la llum, al port de Palamós, Girona.
1999-00 Vernio, a Olot, Girona.
1999-00 Pavelló 2×1 del Tossols Basil, a Olot, Girona.
2000 Edifici de serveis, al Campus de Montilivi de la UdG, Girona. Concurs restringit.
2000 Conjunt d’habitatges, a Salt, Girona. Concurs restringit.
2000 Centre de vela i activitats subaquàtiques, al Port esportiu, Barcelona.
2000 Passeig marítim, a Vila Joiosa, Alacant.
2000-02 Casa M-Lídia, a Montagut, Girona.
2000-02 Radar meteorològic, a Puig d’Arqués de les Gabarres, Girona.
2000-07 Casa Horitzó, a La Vall de Bianya, Girona.

2001
Creiem que la creativitat és la força imperceptible, secreta de l’animació que ho engendra tot en l’univers.
Exposició al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. “Minimalismos, un signo de los tiempos” amb el Pavelló del bany Tossols Basil, Olot, 11-07-2001.
La Carme és membre del tribunal de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB.

1997-01 Casa Fuelle, a Les Preses, Girona.
2001 Parc de la Nova Mar Bella, a Barcelona. 1r Premi concurs.
2001 Porta Volcànica, al corredor fluvial entre Montagut i Castellfollit de la Roca, Girona.
2001-02 Restaurant Les Cols, a Olot, Girona.
2001-04 Bassa i jardí per a la Casa Mirador, a Olot, Girona.
2001-04 Taller d’electrònica, a Sant Joan les Fonts, Girona.
2001-04 Llar d’infants “Els Colors”, a Manlleu, Barcelona.
2001-06 Piscina coberta, a Manlleu, Barcelona.
2001-17 Pavelló a l’estany, a Llagostera, Girona.

2002
Comença a l’estudi en Gilles Trégouët 3-6-2002, farà pausa 18-7-2003 per acabar els estudis i tornarà 21-3-2005.
La Carme és membre del tribunal de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB, 2002-03.
Arquitectura del paisatge:
L’arquitectura és l’art que materialitza un contingut en un contenidor.
El paisatge és l’entorn natural o urbà que acompanya tota arquitectura.

2000-02 Casa M-Lídia, a Montagut, Girona.
2001-02 Restaurant Les Cols, a Olot, Girona.
2002 Pavelló de descans, a la Zona Volcànica de la Garrotxa, Girona.
2002 Hotel de “Charme”, a Boulogne-Billancourt, França. Segon premi del concurs restringit.
2002-03 Bassa a “La Vila” de Trincheria, a La Vall de Bianya, Girona.
2002-04 Radar meteorològic, a la Creu del Vent de Montmaneu, Barcelona.
2002-05 Les Cols Pavellons, a Olot, Girona.
2002-07 Casa per a un fuster, a Olot, Girona.
2002-07 Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, casal d’avis i jardins Cándida Pérez, al barri de Sant Antoni, Barcelona. Primer premi del concurs restringit.
2002-08 Radar meteorològic, al mirador de Llaberia de Tivissa, Tarragona.

2003
Les veritats que assumim no són dogmes i per això ens autoprovoquem constantment per créixer.
El Croquis editorial: dossier monogràfic 1999·2003 Cristalizaciones, amb text de Carles Martí. Un pas ferm en la que podem anomenar tercera generació de projectes.
La Carme és Professora de Paisatgisme, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, ETSAB, 2003-05.

2002-03 Bassa a “La Vila” de Trincheria, a La Vall de Bianya, Girona.
2003 VII Biennal d’Arquitectura Espanyola, a Comillas, Madrid, Sevilla, Granada, Vigo, León, Salamanca i Barcelona.
2003 Espai urbà volcànic, a Olot, Girona. 1r Premi concurs.
2003-07 Caves Bell-Lloc, a Palamós, Girona. 1r Premi concurs restringit.
2003-10 Punt de Trobada a Mas “El Vent”, a La Fosca de Palamós, Girona. Primer premi del concurs restringit.
2003-10 Pavelló a Mas “El Vent”, a La Fosca de Palamós, Girona.
2003-11 Espai públic teatre La Lira, a Ripoll, Girona. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / J. Puigcorbé.
2003-21 Celler Perelada, a Peralada, Girona.

2004
Sentim que evolucionar és un no parar, és solament avançar per adaptar-se a l’entorn. Canviar per créixer és superar l’entorn.
Selecció d’obres en el llibre The Phaidon Atlas Of Contemporary World Architecture.
RCR Aranda, Pigem, Vilalta arquitectes: Entre la abstracción y la naturaleza. William J.R. Curtis. Edició de llibre monogràfic d’obra completa fins al moment. GG
Després d’anys d’anhelar l’Espai Barberí, finalment l’hem fet realitat, 30-4-2004.

1997-04 Parc de Pedra Tosca, a Les Preses, Girona.
2001-04 Llar d’infants “Els Colors”, a Manlleu, Barcelona.
2001-04 Bassa i jardí per a la Casa Mirador, a Olot, Girona.
2001-04 Radar meteorològic, a la Creu del Vent de Montmaneu, Barcelona.
2002-04 Centre Cultural Jacint Verdaguer, a Folgueroles, Barcelona.
2004 Nou Complex de l’estació de Sants, a Barcelona. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / MAP.
2004 Centre Termal i Hotel Balneari, a Caldas de Reis, Pontevedra. Primer premi del concurs.
2004-08 Sala Bikini, al barri de les Corts, Barcelona.
2004-15 Piscina coberta, a Taradell, Barcelona.

2005
Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la llar d’infants “Els Colors”, Manlleu. És la primera edició que es premia l’Arquitectura.
S’incorpora a l’estudi Gilles Trégouët, de Vannes, 21-3-2005.
El llibre Arquitectura Contemporània a Catalunya, de J.M. Montaner, tanca amb RCR arquitectes, 10-2005.
Selecció i exposició al MOMA de Nova York “ON-SITE: New Architecture in Spain” amb la “Casa Rural”, La Vall de Bianya i la llar d’infants “Els Colors”, Manlleu.
The New York Times “Top, Casa Rural by RCR arquitectes” fotografia i text, 11-12-2005.

1998-05 Parc de l’Arbreda, a Begur, Girona.
1999-05 Casa Cuca de Llum, a Olot, Girona.
2002-05 Les Cols Pavellons, a Olot, Girona.
2005 Casa per a un arquitecte, a Gent, Bèlgica.
2005 Habitatges PGA Golf de Catalunya, a Caldes de Malavella, Girona.
2005 Laboratoris Esteve, a Sant Cugat, Barcelona. Primer premi del concurs restringit.
2005 Casa Paravent, a Pals, Girona.
2005 Centre de creativitat i residència club al nou Campus Esade, a Sant Cugat, Barcelona.
2005-07 Espais d’ombra Lotus Blau, a Santa Coloma de Farners, Girona.
2005-10 Llar d’infants “El Petit Comte”, a Besalú, Girona. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / A. Clemente.
2005-12 Espai Barberí, a Olot, Girona.

2006
Neix la Isabel Vilalta Pigem, 5-1-2006.
Comença a l’estudi Noèlia Baldayo 20-11-2006 fins al 31-03-2009 i tornarà 01-07-2013.
Entenem l’art i l’arquitectura com activitat creadora en la recerca de la bellesa. El que és bell, en essència, escapa de qualsevol comentari, solament se sent.
Vivim la vida com a recerca constant d’equilibrar-se, un continu. Per nosaltres l’equilibri no és un fenomen estàtic en la vida, sinó dinàmic.

2006 Hammershøi a la llum de Dreyer, al CCCB, Barcelona.
2001-06 Piscina coberta, a Manlleu, Barcelona.
2006 Seu de Meditel, a Casablanca, Marroc. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / J. Puigcorbé.
2006 Casa per a un fotògraf, a Sant Esteve de Llémena, Girona.
2006 Pavelló d’accés al Conjunt Arqueològic d’Ullastret, a Ullastret, Girona. Primer premi del concurs restringit.
2006 Parc de la Nova Mar Bella: Elements, a Barcelona. Primer premi del concurs.
2006 Quadres per a persones i cavalls Mas Salvà, a Palamós, Girona.
2006-11 Edifici d’oficines Plaça Europa 31, a L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.
2006-13 Crematori de Hofheide, Bèlgica. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / Coussée & Goris architecten.

2007
Solament les persones tenim la capacitat de projectar futur, imaginar, somiar…
Lluitar pel somni també dona sentit a la vida.
I els millors moments són aquells en què fem realitat allò somiat.
Anem a l’Espai Barberí, per poder pensar millor un projecte com és The Edge, amb més de 600.000 m2.
S’incorporen a l’estudi l’Ângela Moura, de Seixal, i la Verónica Vitoriano, d’Avanca, 13-9-2007.

2000-07 Casa Horitzó, a La Vall de Bianya, Girona.
2002-07 Casa per a un fuster, a Olot, Girona.
2002-07 Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver, casal d’avis i jardins Cándida Pérez, al barri de Sant Antoni, Barcelona.
2003-07 Caves Bell-Lloc, a Palamós, Girona.
2005-07 Espais d’ombra Lotus Blau, a Santa Coloma de Farners, Girona.
2007 Centre Cultural, a Zwevegem, Bèlgica. Primer premi del concurs. RCR arquitectes / c.
2007 Habitacles, a la Fosca de Palamós, Girona.
2007 The Edge, a Dubai Business Bay, Dubai. Primer premi del concurs restringit. RCR arquitectes / Coussée & Goris architecten.
2007 Àrea de descans Via Romana, Girona.
2007-11 Carpa al restaurant Les Cols, a Olot, Girona.

2008
Vint anys d’RCR compartint de manera àlgida, amb percepció, intuïció i intensitat.
Pujada al Canigó, amb significat.
Ens sentim satisfets, hem fet el cim de les nostres il·lusions en l’arquitectura; sentim que fins i tot les hem sobrepassat.
Conferències, classes, projectes, escrits… se succeeixen les ciutats al llarg dels anys, algunes fins i tot es repeteixen diverses vegades: Barcelona, Terrassa, Vic, Manresa, Lleida, Tortosa, Tarragona, València, Madrid, Valladolid, Saragossa, Bilbao, Pamplona, Badajoz, Vigo, Santiago de Compostela, Coruña, Granada, Sevilla, Almería, Múrcia, Santander, Córdoba, Cadis, Castelló, Palma, Menorca, Gran Canaria, Tenerife, Porto, Lisboa, Tolosa de Llenguadoc, París, Rennes, Zagreb, Stuttgart, Leuven, Bielefeld, Nicosia, Rheda-Wiedenbrück, Frankfurt, Hannover, Kotka, Biel/Bienne, Oslo, Milà, Carrara, Wales, Dublín, Cork, Copenhaguen, Bruges, Tòquio, Guadalajara, Mèxic DF.
Viatge d’estudi a Egipte per afrontar el repte del projecte The Edge, a Dubai.
Ens fan Chevaliers de l’Ordre des Arts et des Lettres, França.
Pensem que la bona arquitectura, com quasi tot a la vida, hauria de tendir al silenci, més que la paraula en accés i aspirar a la senzillesa.

2002-08 Radar meteorològic, al mirador de Llaberia de Tivissa, Tarragona.
2004-08 Sala Bikini, al barri de les Corts, Barcelona.
2008 Hotel Bab al Jinan, a Bawadi, Dubai.
2008-09 Showroom Lagares, a Fornells de la Selva, Girona.
2008-14 Museu Soulages, a Rodez, França. Primer premi del concurs internacional. RCR arquitectes / G. Trégouët. Col·laboradors: Passelac & Roques Architectes.

Final
“(…) en escassament dues dècades han construït a la regió un conjunt d’obres amb un llenguatge singular que apleguen la pulsió romàntica de comunió amb la natura i la recerca del que és sublim en el despullament extrem, amb un entossudiment racional de rigor geomètric, composició abstracta i depuració constructiva en el refinament d’uns detalls que encaixen materials de violenta tactilitat.”
Fernández Galiano, Luis. RCR, romanticismo con rigor, 2009.

18-12-2009 Ens deixa la Josefina, la mare de la Carme; temps dolorós i d’emocions intenses.
2010 A Miami, Florida, concessió Honorary Fellows The American Institute of Architects, AIA.
11-01-2010 S’incorpora a l’estudi l’Idurre García, d’Arrasate-Mondragón.
12-06-2011 Mort de la Montse Mayans als 50 anys. Període trist i confús. Encetem una dècada emboirada.
01-07-2013 S’incorpora a l’estudi la Noèlia Baldayo, de Sagunt.
2014 Medalla d’Or de l’Acadèmia d’Arquitectura Francesa, ens diuen que és l’avantsala del Pritzker.
07-01-2016 S’incorpora a l’estudi l’Andrea Buchner, de Xile.
17-01-2017 Comunicació que se’ns condedeix el Premi Pritzker.

La Carme esdevé la primera mare Pritzker i amb en Ramon són la primera parella. També és la primera vegada que s’otorga a tres persones alhora. El Premi Pritzker és un reconeixement nominal.

17-07-2017 Seduïts per la seva bellesa, adquirim La Vila, com a nou somni.

Al primer pis, una selecció de fotografies dels autors amb qui han treballat al llarg dels anys: Eugeni Pons, Marc Checinski i Pep Sau. Al claustre, una mostra d’esbossos i reflexions sobre la seva obra.

Els fotògrafs i RCR arquitectes

La fotografia és, potser, el mitjà més important per registrar l’arquitectura un cop està acabada. Quan no és possible tenir una experiència directa d’una obra d’arquitectura, el fotògraf n’escull els punts de vista més importants i l’explica i la interpreta per crear una imatge perdurable. D’entre els fotògrafs que han treballat l’obra d’RCR arquitectes, en destaquen cinc: Enric Roca Sadurní, el fotògraf dels inicis de l’estudi; Eugeni Pons, que retrata les primeres obres importants; Hisao Suzuki, la mirada característica de l’etapa més coneguda de l’estudi; Pep Sau, el fotògraf garrotxí que els arrela al paisatge que tan bé coneix, i Marc Checinski, que hi aporta la seva mirada expressionista i singular. La mirada de Hisao Suzuki és present al llarg de tota l’exposició. La d’Enric Roca representa la primera etapa. En aquest claustre hi ha obra de Pep Sau, Marc Checinski i Eugeni Pons en què, cadascun a la seva manera, tracta la relació de la fotografia a través de l’obra d’RCR arquitectes, concebuda per al lloc i des del lloc. Aquesta mostra posa l’accent en la fotografia com a obra singular i agraeix la tasca de tots aquests professionals, tan important en la difusió de l’obra d’RCR arquitectes.

Pep Sau (Olot, 1963-2024)

Pep Sau, garrotxí de naixement, va ser un fotògraf tan brillant com modest. La seva obra, reconeguda, exposada i premiada, pren el paisatge com a base. Va ser un fotògraf profundament atmosfèric, l’obra del qual, de gran riquesa de significats i plena de simbolismes, tot just s’està començant a explorar. Com a fotògraf d’arquitectura, Pep Sau va treballar amb aquestes mateixes claus, fonent-la amb la natura del lloc on es trobava i velant-la per expressar-la a través d’algun element que expliqués aquesta relació: el vent, la boira, el sol directe, la humitat, els reflexos, la llum de l’hora màgica. El fotògraf va aprofundir en la relació entre l’arquitectura d’RCR i l’indret en què s’emplaça, fotografiant-la en diverses hores, èpoques i condicions climàtiques, retornant-hi constantment per retratar-la com si, com diu el doctor en arquitectura Josep Maria Montaner, fos un rellotge que s’expressa mitjançant el pas del temps.

Eugeni Pons (Barcelona, 1964)

Eugeni Pons es va llicenciar en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus estudis a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya el van convertir en fotògraf professional. Focalitzat en l’arquitectura des de 1995, va presentar una sèrie d’estudis emergents a les grans revistes d’arquitectura europees. RCR arquitectes va ser un d’aquests estudis. Eugeni Pons retrata els edificis de dins a fora, des de l’espai habitable, amb uns enquadraments impecables, mesurats, estilitzats. La profunditat de camp de les fotografies li fa trobar la relació amb el paisatge que, per aquesta posició central, queda incorporat dins l’espai habitable. Confrontat a l’obra d’RCR arquitectes, la transparència de les seves intervencions, que sovint tenen el centre buit i obert als elements, emplaça les construccions al lloc, fonent l’arquitectura amb el paisatge en format panoràmic. Quan entra a l’interior de les cases ens descobreix com són travessades per la llum i els elements, com les textures creen capes de profunditat, com l’obra es converteix en un interior amb condició d’exterior. Seva és la mirada, gràcies a la qual van tenir difusió i la primera onada de popularitat global, sobre alguns dels primers projectes importants de l’estudi, com el Pavelló del Bany o algunes de les cases de l’època blanca.

Marc Checinski (París, 1959)

Marc Checinski, arquitecte i fotògraf, té una trajectòria molt personal basada en una fotografia netament expressionista que entén l’arquitectura com una exploració formal en tots els àmbits, des de volums expressats en angles molt picats, fins a textures tan contrastades que només existeixen com a mostres de blanc i negre sense ombra. El temps hi queda incorporat al disparar la fotografia, expressant-la mitjançant les condicions de llum trobades de manera casual —els raigs de sol directes, la il·luminació nocturna, el crepuscle, fixant el moment fins i tot quan l’edifici encara està en obres. El diàleg entre les formes tectòniques de la construcció i els elements informals del paisatge —terres, vegetació— i la incorporació de l’atmosfera, construeixen unes imatges que, més que explicar l’arquitectura de manera canònica, la converteixen en un fet memorable que produeix una impressió perdurable. La relació del fotògraf amb RCR arquitectes ve de lluny. Seva va ser la mirada que va servir de base a “Destellos”, la proposta que va animar la Biennal d’Arquitectura Espanyola de 2012, comissariada per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Altres projectes de l’estudi, com la pista dels Tossols Basil, el Museu Soulages o la recent Île Seguin, entre altres, han desfilat pel seu objectiu. La seva mirada segueix acompanyant els arquitectes avui dia.

Al claustre, una mostra d’esbossos i reflexions sobre la seva obra.

Esbossos
Les aiguades són un dels mitjans d’expressió d’RCR arquitectes. Àgils, efectives i versàtils, tant serveixen per temptejar la idea del projecte com per evocar-ne l’atmosfera, i s’han convertit en el tret més recognoscible del seu procés de treball pràcticament des dels inicis fins ara.

Panells
“Les obres que Aranda, Pigem i Vilalta (…) Són com a cristal·litzacions de la pròpia geologia; sorgeixen del terreny però no tenen pretensions orgàniques.”
C. Martí, 2003. “Cristalizaciones”

“A la seva arquitectura, els membres de l’equip RCR busquen aquests efectes de filtratge de la llum, l’aire, les vistes i, en general, els elements i els fenòmens atmosfèrics, emulant la naturalesa mineral i vegetal.”
J. A. Cortés, 2007. “Els atributs de la natura”

”les seves obres remeten, d’una manera inequívoca, a la idea de monument. Ja que allò monumental no té res a veure amb la mida (…), sinó amb la reconeixibilitat i el sentit de la forma.”
C. Martí, 2003. “Cristalizaciones”

“Els esbossos i aquarel·les d’RCR expressen allò que no pot fer-se amb paraules i que encara no té forma, allò que expressa una intenció.”
J. M. Montaner, 2012. “Univers RCR”

“Es pot afirmar que RCR entenen l’arquitectura com una mediació entre l’home i la natura, com un dispositiu per transmetre a l’ésser humà que percep i viu aquesta arquitectura els atributs i valors del món natural.”
J. A. Cortés, 2007. “Els atributs de la natura”

“Estem davant l’obra d’uns autèntics mestres en la conformació de la forma arquitectònica, que coneixen les implicacions i arrels de cadascuna de les geometries a què recorren.”
J. M. Montaner, 1994. “Rigor i expressió de la forma”

“En aquesta filosofia de RCR hi ha una exigència permanent: tornar a aprendre a viure.”
J. M. Montaner, 2012. “Univers RCR”

“La seva relació amb el paisatge, l’entorn i la natura està profundament arrelada dins d’una visió còsmica pròpia dels artistes de la cultura catalana (…) permeten de fer visible l’essència del lloc i posar-la a disposició, fent la lectura possible, a tota persona que en fa l’experiència.”
V. Moimas, 2023. “L’architecture de RCR, une architecture-épiphanie”

“Bells en si mateixos, [els edificis d’RCR] interactuen amb la seva entorn natural o artificial. Com a escultures abstractes que tallen l’espai, activen les forces latents del seu emplaçament.
(…)Aquests arquitectes exploren tot un espectre de valors entre allò rural i allò tecnològic, entre allò natural i allò artificial.”
W. JR Curtis, 2004. “Entre l’abstracció i la naturalesa”

“En alguns casos, la pràctica de RCR es redueix gairebé a deixar les coses com estan.”
P. Ursprung, 2024. “El taller de Vulcano”

“El valor primordial concedit al buit confirma que RCR aspiren a la intemporalitat: per això, les influències que reben no són mai immediates o literals, sinó que estan filtrades per un pensament abstracte i universal que les transcendeix.”
C. Martí, 2003. “Cristalizaciones”

”(…) Hi ha una sensació d’element lúdic conscient, de voluntat de joc, que els injecta una energia inventiva (…), sense que faci la impressió de repetició o rutina.”
J. Pallasmaa, 2017. “Significat en l’abstracció”

“L’essència del saber de l’arquitectura d’RCR radica en la capacitat de saber mirar i observar, interpretar i crear a partir del seu paisatge de La Garrotxa. Això els hi ha donat les eines per entendre i crear a qualsevol indret: natural o rural, urbà o metropolità.”
J. M. Montaner, 2012. “Univers RCR”

“Imaginin un far que no és una torre!”
P. Ursprung, 2024. “El taller de Vulcano”

RCR, ara: la Sala Oberta 1 il·lustra la direcció actual de l’arquitectura d’RCR, l’obra post-Pritzker de l’estudi i els projectes més recents, com el Muraba Veil, un gratacels a Dubai; un conjunt de torres d’habitatges a Tirana (Albània), l’ampliació del Museu Soulages de Rodés, que proposa una reflexió sobre l’arquitectura dels museus, l’ampliació de l’Estació de Sants, que construeix un dels accessos principals a Barcelona; o el desenvolupament d’RCR La Vila. Centre de recerca i d’experiència de l’espai, concebut com un lloc de confluència de disciplines diverses per abordar els reptes contemporanis des d’una mirada integrada i transversal, entre d’altres.

RCR, ara
D’Olot al món. RCR arquitectes és, actualment, un estudi d’arquitectura que opera a diversos països en quatre continents diferents. La seva obra recent s’estén des dels afores d’Olot fins a Mèxic o Taiwan, i comprèn una gran varietat de programes en totes les escales d’intervenció, des del disseny de producte fins a trossos de ciutat. Per assumir aquests reptes, l’equip d’RCR arquitectes s’ha anat ampliant progressivament. Gemma Puigvert, Marta Subirós, Gilles Trégouët, Ângela Moura, Verónica Vitoriano, Noèlia Baldayo, Idurre García, Andrea Buchner i Mar Novell en són el cor. RCR Arquitectes segueix treballant en els mateixos temes, amb la mateixa actitud vers el lloc, amb el mateix amor i passió per la bellesa que en els seus inicis.

RCR Equip y premis
Col·legiats d’Honor del Colegio Oficial de Arquitectos de Cádiz, 2025
Doctors honoris causa de la Universidad Nacional de Córdoba (UNC), Argentina, 2025
Membres étrangers de l’Académie d’Architecture Française, 2019
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, 2018
Medalla de la ciutat d’Olot, 2017
Médaille d’Or de l’Académie d’Architecture Française, 2015
Officiers de l’Ordre des Arts et des Lettres de la République Française, 2014
International Fellows of the Royal Institute of British Architects (RIBA), 2012
Honorary Fellows of the American Institute of Architects (AIA), 2010
Chevaliers de l’Ordre des Arts et des Lettres de la République Française, 2008
Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, 2005

Torre Muraba Veil, Dubai
El Muraba Veil (El vel de Muraba) és una torre residencial, actualment en construcció, situada a Dubai. Es concep com una estructura on s’apilen habitatges unifamiliars de mides diverses, cadascun dels quals amb una terrassa-jardí que filtra la seva relació amb l’exterior.
Aquest sistema configura una torre-pantalla de 106 metres d’amplada per 378,5 d’alçada i només 22,5 metres de gruix, dividits en 73 plantes amb 131 apartaments i 3 d’espais comuns amb restaurants, piscines i espais esportius. La gran alçada de la torre requereix uns fonaments de 30,76 m, 288.013 m3 de formigó i 34.360 tones d’acer.
Aquesta geometria permet il·luminar i ventilar naturalment fins al darrer racó de cada habitatge. Les terrasses-jardí protegeixen i allunyen uns metres les superfícies de vidre del pla exterior de l’edifici, que queda format pel vel metàl·lic que dona nom a l’edifici i configura, així, un volum vibrant i evanescent: la primera torre del món sense façana.

Pajtoni Residences, Tirana, Albània
El conjunt organitza 1.280 habitatges en una corona perimetral de petites torres a quatre vents disposades sobre un podi comú, amb una volumetria única que dibuixa un arc de cercle que defineix alçades que van des dels 54 fins als 110 m. El contacte amb el terra es produeix mitjançant un paisatge de passatges i jardins que serveixen d’espais cívics de trobada i lleure, oficines i comerços.
La planta superior del podi esdevé una de les cobertes enjardinades més grans d’Europa, que defineix un recorregut cívic elevat d’1,5 km. El complex conforma un barri amb un cor verd que redefineix i organitza els seus voltants i s’integra a la ciutat amb identitat pròpia.

RCR arquitectes: què és i què fa
L’univers de la creativitat compartida d’RCR

RCR és un projecte integrador que té els seus orígens en l’arquitectura però que no es limita a aquesta com a disciplina, i integra paisatge, disseny, art, pensament… També és un laboratori transversal per a les idees i un espai cultural.

La força de l’arquitectura d’RCR resideix en la capacitat de transcendir les seves arrels amb un llenguatge universal, que és el resultat d’una profunda recerca d’allò que és essencial. Aquesta essència emergeix, per als fundadors d’RCR —Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta—, de la recerca del buit, d’un diàleg entre lloc i arquitectura, i, al mateix temps, d’un diàleg creatiu, tal com ho fa el jazz, en què es canvia el “jo” pel “nosaltres”.

Aquesta arquitectura, nascuda de la creativitat compartida, remet a valors i a processos relacionals en tots els sentits. És a partir d’aquesta lògica que supera la pròpia disciplina i que estableix una visió holística que va més enllà de l’arquitectura i de qualsevol altra disciplina: la vida. Partint de la vida, doncs, assaja que els somnis són possibles.

Aquesta visió ha estat mereixedora del Premi Pritzker 2017, considerat el Nobel d’Arquitectura.

1 Una nova cosmologia
Més que mai és necessària la construcció d’una nova cosmologia, de nous relats en què el valor de la vida, en totes les seves formes, esdevingui el més preuat i en què la consciència d’interdependència ens abraci fent possible que la terra pugui satisfer les necessitats essencials de tots els éssers vius.

2 Arrels i ales en un món incert
Ben aviat vam fer nostra la creença de tenir arrels i ales, o, el que és el mateix, d’actuar al propi lloc i de pensar en tot el món.
Venim d’un món de certeses que s’han anat esvaint i velant durant el nostre cicle vital. La incertesa creixent i la transformació accelerada ens ha convertit en fills d’una societat velada en què, al mateix temps que s’ha desfigurat la predeterminació, s’ha obert pas a la saviesa de la incertesa, la riquesa de la diversitat, la permeabilitat, el dinamisme, la porositat, la immaterialitat…

3 Tot és insubstancial
Durant molt de temps s’ha intentat comprendre el món a partir de substàncies primàries. Tanmateix, a mesura que el coneixement avança, cada vegada menys sembla que el món sigui alguna cosa que és, sinó una manifestació de relacions i d’esdeveniments.

Les partícules elementals no són peces sòlides, sinó manifestacions breus d’un camp d’energia on tot és canviant i insubstancial. Així, els objectes, els vegetals, els animals i les persones som una interacció momentània durant la qual s’aconsegueix mantenir un lleuger equilibri per esdevenir no-res altra vegada.

4 La “realitat” és el present de la percepció personal
El món ja no admet una visió global única. És un món de perspectives, de manifestacions, d’entitats sense propietats definides. És un món d’esdeveniments on els objectes només ho són per relació entre ells.
Hem d’aprendre a conviure amb la nova complexitat i acollir-la, i a afrontar la diversitat de les diferents mirades, amb respecte i humilitat, entenent que la “realitat” és el present de la percepció personal.

5 Arquitectura relacional
L’arquitectura relacional, del lloc, més desmaterialitzada i més dinàmica que mai, amb límits sòlids existents d’una banda i, de l’altra, amb límits que es dissolen establint continuïtat amb l’entorn, crea atmosferes de bellesa, benestar físic i espiritual.
Hi són primordials la natura, els arbres, les flors, els colors, les olors, els moviments, els sons i les ombres projectades que introdueixen canvis en els espais, en un encaix complex de relacions que ens porta vers una arquitectura més viva.

6 Bellesa dinàmica
La bellesa canvia de paradigma per trobar delit en el dinamisme i amb la percepció de tot el cos, no solament amb la visió.
L’experiència estètica ja no vol ser-ho de l’obra immòbil, pulcra, acabada i morta, sinó de la que ens mostra la vida, l’activitat humana, l’animal o la vegetal. El gaudi passa per l’experiència processual i relacional del que està passant.

7 Les persones com a cocreadores de la realitat
Més que mai les persones formen part de la dinàmica de relacions per crear esdeveniments a l’espai, no com a espectadores, sinó com a agents actives. L’arquitectura acull vivències úniques en l’experiència personal del moment.

8 La societat velada
Ens endinsem en una nova societat “velada” on, la líquida, en transformació junt amb l’aire, ha donat pas a la seva diversitat, a la riquesa dels seus diferents matisos. Ara vivim embolcallats per núvols i boires velades evanescents. Ara, més que mai, l’aire i l’aigua, necessaris per a la vida, es complementen i generen boires més constants.
Els fets i les coses ja no es presenten amb contorns clars. No tot és blanc o negre: la complexitat s’imposa i obre el camí al canvi constant.

A RCR La Vila, la comunitat velada ensuma i intueix en les boires que esvaeixen les certeses, en els contorns de les formes i de la realitat, en els conceptes i els valors per continuar caminant en la recerca d’un món millor. Enmig de les boirines, no es pretén concloure res, només obrir espais per a la imaginació. Vivim un temps ple de contradiccions, amb crisis superposades de manera permanent, un temps de part per engendrar una nova realitat.

Ens hem trobat a Bianya per compartir.
Si compartim amb passió i amor el projecte d’RCR La Vila, crearem bellesa, benestar i somriures per a tothom.
En aquest temps, entre la meravella i el desconcert del món, aquest espai ha de servir d’aixopluc per engendrar noves relacions de llibertat i de creativitat, i per poder sentir que ha valgut la pena.

Rafael, Carme i Ramon

RCR La Vila: què és i què fa
RCR La Vila és un projecte transversal que promou la creativitat, la sostenibilitat, la inclusió i la bellesa, i està pensat per a l’enriquiment integral de les persones.

És un espai vivencial i de pensament, des d’on es proposen noves maneres de mirar el món, a partir d’aproximacions directes i concretes que neixen del diàleg entre la natura i l’arquitectura. En un entorn projectat per RCR arquitectes, s’hi busca una visió més humana i integrada de la realitat, que s’enriqueix amb la relació amb la ciència, les arts i l’economia, per generar un nou humanisme.

RCR La Vila actua com una força dinamitzadora social, cultural i territorial. Vol contribuir a millorar la societat, fer-la més justa i impulsar processos de transformació, amb una atenció especial a les noves generacions.

RCR La Vila, on “els somnis són possibles”, és aquest lloc en què, simultàniament, es podran fer estades inspiradores, trobades d’equips multidisciplinaris, activitats formatives, experiències compartides, debats, exposicions, presentacions, experiències digitals… en combinació amb els programes que RCR La Vila generi per si mateixa, i amb l’acolliment d’altres programes i activitats que busquin, en aquest espai, una vivència i una convivència singulars.