Tema 2022 BELLESA

Serie Kronos

“Al projectar, pensem en la pregunta que ens formulen, però si la resposta no és bella, sabem que hem de continuar.” RCR

L’experiència profunda de la bellesa comporta l’estranyesa provocada per certa sensació de revelació, de pertorbació, com de redescobriment davant allò que ens fascina per commoure’ns. La bellesa com a enigma i anhel és present a la frase de RCR que planteja tot projecte com una recerca de la bellesa, més enllà de les solucions formals i funcionals, per dotar-los d’ànima i apel·lar a la dimensió sensual del cos i emocional de l’intel·lecte, per ser un lloc on els cinc sentits vibrin i on el cos i l’ànima siguin un fet únic i indiferenciat.

Plató considera la bellesa com un ideal que només té lloc a l’ànima. L’única manera d’accedir-hi és mitjançant la filosofia. Per a Kant, la bellesa no és una propietat d’una obra d’art o d’un fenomen natural, sinó la consciència del plaer que acompanya el ‘joc lliure’ de la imaginació i la comprensió. Encara que sembli que estem usant la raó per decidir què és bell, el judici no és un judici cognitiu, i, en conseqüència, no és lògic, sinó estètic.

No gaire lluny d’aquesta línia de pensament hi ha la neuroestètica quan afirma que la bellesa és un prodigi del cervell ja que allò bell no existeix al món que veiem, sentim o toquem, ni resideix en res del que ens envolta, sinó només està a la ment dels éssers humans. A la intersecció de la psicologia, la neurociència i l’estudi de l’evolució humana, cerca els fonaments neurobiològics i la història evolutiva dels processos cognitius i afectius involucrats en experiències estètiques i activitats artístiques i creatives. Aquest enfocament ha revelat que els estímuls estètics es processen a l’escorça orbitofrontal medial on s’involucren diversos processos cerebrals relacionats amb la percepció, memòria, comprensió, atenció, emoció i plaer. Una de les conclusions més interessants assolides des d’aquesta perspectiva és que un objecte és més bonic i plaent, com més simple sigui el procés cognitiu.

La bellesa com a experiència subjectiva pot variar no només d’un individu a un altre, sinó entre cultures i èpoques. A l’art i l’arquitectura occidental se li atribueixen qualitats com l’harmonia, la proporció, la simetria i la capacitat de captivar l’esperit, i hi hagi la màxima expressió en la proporció àuria que es pot trobar no només en figures i composicions geomètriques, sinó també a la natura. El nombre auri és la proporció que guarden entre si dos segments de rectes i està emparentat amb la sèrie de Fibonacci que apareix contínuament a l’estructura dels éssers vius. Gairebé totes les espirals a la natura posseeixen aquesta relació àuria, ja que el seu nombre generalment és un terme de la successió de Fibonacci.

A la cultura occidental, la bellesa va emparentada a la noció del que és perfecte, terme que prové del llatí ‘perfectus’, és a dir, complet. El que és imperfecte a l’arquitectura guarda una estreta relació amb el temps. Juhani Pallasmaa assenyala que “no només vivim a l’espai i al lloc, sinó que també habitem en el temps. L’arquitectura no només tracta de domesticar l’espai, sinó que també és una defensa profunda contra el terror del temps. El llenguatge de la bellesa és essencialment el llenguatge de la realitat atemporal. El nostre anhel i la recerca de la bellesa és un intent inconscient d’eliminar temporalment la realitat de l’erosió, l’entropia i la mort.”

En el taoisme la perfecció es considera equivalent a la mort, ja que és un estat en què no es pot produir cap creixement o desenvolupament addicional. L’acceptació d’una bellesa fugaç i imperfecta es condensa en el concepte del Wabi-sabi que accepta allò transitori, la natura i la malenconia, donant cabuda a allò imperfecte i incomplet. “Wabi” es refereix a “l’elegant bellesa de la humil simplicitat” i es combina amb “sabi” que significa “el pas del temps i el subsegüent deteriorament”. Una peça imperfecta deixa una cosa incompleta per al joc de la imaginació.

Apreciar alguna cosa considerat com Wabi-sabi aconsegueix una consciència de les forces naturals involucrades en la creació de la peça, una acceptació del poder de la natura i un abandó del dualisme: la creença que estem separats del nostre entorn.

La bellesa està relacionada amb el nostre desenvolupament com a espècie i és essencial per a aquells que desitgen que la nostra societat sigui justa, igual i estigui preocupada per la veritat. La veritat, la bellesa i la bondat són una tríada de conceptes que conformen les tres virtuts humanes essencials i travessen tota la història del pensament humà. Així, la bellesa és bona i veritable, de la mateixa manera que el bé és veritable i bell i la veritat és bona i bella. En interrelacionar tan íntimament els tres conceptes, ens trobem que són ens inseparables, per la qual cosa un objecte no serà una cosa sense l’altra. Per això Plató defineixi la bellesa com l’esplendor de la veritat.

Quan Jean-Jacques Rousseau manifesta que “Sempre he cregut que allò bo no era sinó allò bell posat en acció”, ens trobem en sintonia amb una iniciativa creativa i interdisciplinària entre l’art, la cultura, la inclusió social, la ciència i la tecnologia com la Nova Bauhaus Europea quan convoca un espai de trobada per dissenyar formes de convivència més belles, sostenibles i inclusives. Bell per a les nostres ments i per a les nostres ànimes.

Bell significa espais inclusius i accessibles on el diàleg entre diverses cultures, disciplines, gèneres i edats es converteix en una oportunitat per imaginar un lloc millor per a tothom. També vol dir una economia més inclusiva, on la riquesa es distribueix i els espais són assequibles.

Bell significa solucions sostenibles que creen un diàleg entre el nostre entorn construït i els ecosistemes del planeta. Significa fer enfocaments regeneratius inspirats en els cicles naturals que reposen els recursos i protegeixen la biodiversitat.

Bell significa experiències enriquidores que responguin a les necessitats més enllà de la nostra dimensió material, inspirades en la creativitat, l’art i la cultura. Significa apreciar la diversitat com una oportunitat per aprendre dels altres.

Són definicions de la bellesa que proclamen el seu valor transformador que sintonitza amb la cerca que es manifesta a la frase de RCR: si la resposta no és bella, sabem que hem de continuar buscant.

Cicle de conferències RCR TALKS

Conferència de Shigeru Ban al Programa Obert 2018. Foto: Antonio Navarro Wijmark

Per a l’edició 2022 estem preparant una selecció de conferències i converses al voltant del tema de la bellesa que volem que estimulin socialment la valoració per l’arquitectura i el paisatge i implícitament les arts i la cultura en general.

Cicle de video-creacions MATÈRIA BOSC IV

A la quarta edició de Matèria Bosc, una selecció de videocreacions reten homenatge a la potència ètica i estètica dels arbres com a éssers de futur. Són obres de vídeodansa i videoart de curta durada que, com en edicions anteriors, acompanyen les conferències del Programa Obert de 2022.